El fumador. Relats conjunts

Part de mi treu fum i part de mi treu foc, a còpia de fum tinc els dits grocs i els pulmons negres, la pell s'agrisa i perd l'antic color entre groc i grisós-rosat. El metge m'ha prohibit que segueixi fumant. Serà ben difícil deixar de fer-ho perquè fumo des que vaig néixer...des d'abans de néixer si vull ser més precís. Quan els meus pares em van engendrar, tot just després es varen fumar un cigarret, Ducados ell i Lucky , ella.

Ma mare va deixar de fumar gairebé del tot durant els nou mesos que hi m'hi vaig estar dins... però el meu pare cada dia que passava fumava més i més i és clar, ma mare respirava ,i jo també ,el flaire del Ducados a tothora. En el moment del part , el metge i les infermeres que atenien a ma mare...em van deixar uns minuts per sortir a fumar-se un cigarret i el meu pare que era al passadís no va parar de fumar ni un moment ( Pot semblar estrany ,vist amb els ulls d'ara ,però vaig arribar al món en un hospital especial on era permès fumar).

En lloc de biberó em bevia preparats d'aigua amb unes gotetes de nicotina i així anava creixent i fent-me gran amb un color de pell entre groc i gris i el fum sortint-me a raig per les orelles i per la boca....Ara que ja tinc una certa edat incerta i ja m'hi he acostumat, resulta que aquest poca-solta de metge de la lliga antitabac em diu que deixi de fumar. però com he de fer-ho? Si és la meva vida! si és la meva raó de ser !

M'he guanyat la vida, i bé per cert, fent d'home-fum anunci per diverses marques de tabac. Fins i tot he treballat al circ traient foc com els antics dracs de conte. És cert que no sóc com els altres ...tinc un color diferent i tot jo sóc fum i flames...però senyors, senyores, quina culpa en tinc de ser diferent?