Paisos Catalans

dimecres, 16 de setembre del 2009

El fumador. Relats conjunts

Part de mi treu fum i part de mi treu foc, a còpia de fum tinc els dits grocs i els pulmons negres, la pell s'agrisa i perd l'antic color entre groc i grisós-rosat. El metge m'ha prohibit que segueixi fumant. Serà ben difícil deixar de fer-ho perquè fumo des que vaig néixer...des d'abans de néixer si vull ser més precís. Quan els meus pares em van engendrar, tot just després es varen fumar un cigarret, Ducados ell i Lucky , ella.
Ma mare va deixar de fumar gairebé del tot durant els nou mesos que hi m'hi vaig estar dins... però el meu pare cada dia que passava fumava més i més i és clar, ma mare respirava ,i jo també ,el flaire del Ducados a tothora. En el moment del part , el metge i les infermeres que atenien a ma mare...em van deixar uns minuts per sortir a fumar-se un cigarret i el meu pare que era al passadís no va parar de fumar ni un moment ( Pot semblar estrany ,vist amb els ulls d'ara ,però vaig arribar al món en un hospital especial on era permès fumar).

En lloc de biberó em bevia preparats d'aigua amb unes gotetes de nicotina i així anava creixent i fent-me gran amb un color de pell entre groc i gris i el fum sortint-me a raig per les orelles i per la boca....Ara que ja tinc una certa edat incerta i ja m'hi he acostumat, resulta que aquest poca-solta de metge de la lliga antitabac em diu que deixi de fumar. però com he de fer-ho? Si és la meva vida! si és la meva raó de ser !

M'he guanyat la vida, i bé per cert, fent d'home-fum anunci per diverses marques de tabac. Fins i tot he treballat al circ traient foc com els antics dracs de conte. És cert que no sóc com els altres ...tinc un color diferent i tot jo sóc fum i flames...però senyors, senyores, quina culpa en tinc de ser diferent?

20 comentaris:

  1. No sé si ets fumadora, però has retretat ben bé el món dels fumadors :)

    ResponElimina
  2. Una mica angoixant tant fum i tanta nicotina. Molt ben escrit, Elvira!!!

    ResponElimina
  3. Mare meva, quins biberons més, diguem-ne "diferents"!! Pobre criatura!!

    L'he trobat genial!! Molt bo!!

    Per cert, el final del teu relat coincideix amb la foto a la dreta, a la barra lateral, d'en Freud amb un puro a la ma :-))

    ResponElimina
  4. Cert je je no és fet expresament...gràcies a totes i a tot pels comentaris

    ResponElimina
  5. Si ja sabia jo que fumar era dolent, el paio del relat està xalat! Molt bona feina, molt ben escrit i una bona idea, però m'esborrona pensar en una existència així!

    ResponElimina
  6. Curiós. Quí havia de saber que es podia alimantar un nadó amb nicotina?

    Bon relat.

    ResponElimina
  7. I a més surt el Sigmund amb el puro al costat!!!.

    Has creat tot un personatge: el senyor fum!!!
    No sé perquè m'ha recordat a l'home invisible, però més borrós!!!

    Bueno, bueno, bueno!

    ResponElimina
  8. Jo recordo que el metge de família de la meva infantesa, ens rebia amb un puro que deixava recolzat al cendrer mentre passava visita.
    I fa uns quants anys...però no tants!
    Un bon relat!

    Jo també sóc fumadora i crec que, com amb moltes coses "passem de los cojines a los c..."!

    ResponElimina
  9. Grácies pels comentaris:Josep B, XeXu, Ramon,Fanal blau una "addicta" com jo menys mal!!! és cert això que has dit...posats a a perseguir que persegueixen la corrupció, la maldat, ela assassins etc jo procuro respectar els drets dels no fumadors i si cal me n'estic de fumar però no sé trobo que en fan un gra massa...Gràcies

    ResponElimina
  10. això sí que és una adicció! I igualment, bon rerafons que li dones al relat, malgrat que a vegades, penso, cal claudicar.

    ResponElimina
  11. buffff, jo en trec de fum per fumar i per les enrabiades de la vida...Molt bon relat!

    ResponElimina
  12. Ostres, si m'havia passat per alt el relat! Pobre! biberons de nicotina! Però clar que ell no en té la culpa! Ben original la història!

    ResponElimina
  13. Quina angúnia d'home, vols dir que no és un mutant d'aquests? Fa una mica de yuyu i tot!! Sigui com sigui, m'ha agradat la idea i com t'ha sortit el relat.

    ResponElimina
  14. Gràcies Clarissa vaughan..Zel, Carme,PD40 potser si que és un mutant..

    ResponElimina
  15. és molt original com planteges el personatge. Mira, almenys despres duna vida tant "fumada" ha trobat la part bona i tot! Ai, si algun dia deixa de fumar... Molt bon relat!

    ResponElimina
  16. genial! em fa l'efecte que el to d'aquest text és l'esència de la teva particular manera d'escriure.

    ResponElimina

benvinguts comentaris