-Mai he pogut oblidar els teus ulls, blaus de mar, xops de llàgrimes i d'emoció...aquella tarda de dissabte al museu.....al museu imaginari de l'espill de la sala de subhastes...quan amb un simple gest de celles vaig fer la puja més alta i et vaig tornar el que havia de ser per a tu... el quadre del Sorolla, el que havia desparegut durant un segle..tot per a tu... la veritable hereva al capdavall...(.2008)
-Encara recordo el teu mirar de reüll quan ens apropàvem a la platja ....volies saber si la visió dels teus turmells nus em faria el mateix efecte que sempre, com abans d'amagatotis a la cambra de casa de ta mare...sota els enagos i les faldilles els teus panxells ben fets com belles canyes de pescar .....l'ham dels teus llavis i jo el peix que desitjava anar a enredar-me en la xarxa dels teus braços de dona....tota flaire de sal i iode i escates daurades....( 1905)
- Vols deixar ja de mirar el quadre? que te'l vols aprendre de memòria o què? és caríssim això sí ....Mira nina ....el vaig comprar per a tu..per dar-te un caprici..per a fer-te contenta però ja me n'estic penedint ....Tres anys farà que el vaig adquirir , vaig llogar un avió per anar a Londres només per complaure't. N'estic tip. Des que el quadre presideix el dormitori que només fem l'amor de tant en tant...dius que la remor del mar i l'aire que infla les tres veles no et deixen dormir bé...que estàs cansada...que no tens ganes..que tens mal de cap...i després reina...quin desfici a no voler llevar-te i estar tot el dia contemplant com hipnotitzada aquestes tres dones....N'estic tip ...me'l vendré a la casa de subhastes ...encara hi guanyaré.(2007)
Un mateix quadre, tres sentiments ben diferents. Un conte molt maco!
ResponEliminaUn relat amb tres mirades i les tres mirades...genials!
ResponEliminaM'ha encantat, Elvira, molt!
Tant com m'encanta Sorolla!
Probablement la coneixes, però la Casa Museo de Sorolla a Madrid, és un espai entranyable i també m'hipnotitza una mica.
Una abraçada i molt bon cap de setmana!
S'ha d'anar més enllà de "veure" un quadre, per inventar un relat com el teu, sobre un d'ells. S'ha de "mirar" confonent-se en cada traç i sentint les pinzellades.
ResponEliminaTres bones racionalitzacions, que aconsegueixen crear nous sentiments.
Em trec el barret, Elvira!
La història d'un quadre o un quadre d'històries... m'agrada aquest fil conductor que ens va desgranant petits relats al seu voltant, relats que mai no s'acabaran i ens fan imaginar un futur ple de noves juguesques,i voldríem ja endevinar amb qui serà el quadre uns anys enllà.
ResponEliminaMagnífic relat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'agrada com descrius l'enamorament que sent pel quadre.
ResponEliminaUna història desordenada, però una història al cap i a la fi, la del quadre, que sembla que ha voltat molt món.
ResponEliminaEl quadre crea llaços de sentiments ben diferents, però que encaixen com una roda ben greixada.
ResponEliminaUn relat ben especial. ^_^
Tres interpretacions fantàstiques!! M'agraden totes, però em quedo amb la segona... ;)
ResponEliminaMolt bon relats tots tres! ;)
Xapó, Elvira!!!!!!!
ResponEliminaQuin relat més original a més d'estar lligat per la casualitat (o qui sap si pel destí...) i salpicat pels diferents sentiments que evoca en cada persona...
ResponEliminaM'ha agradat molt!! =)
Tu també tens un bloc preciós!! Un saludet!!
Cal triar i ràpid...el quadre o la relació. Un almenys ho té clar!!!
ResponEliminaBoan aportació
Quin quadre!
ResponEliminaVols dir que no era una finestra???
*Sànset*
Diria que vaig deixar un missatge i ara no el veig. Et deia que m'agradava molt les tres visions del quadre i sobretot que m'encantava com estava escrit.
ResponEliminaTres veles, tres relats, tres imatges... Molt, molt original i ben explicat :-))
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaMolt bones les tres visions del quadre!!! La segona la més bonica, però totes tres boníssimes!!! Ara que... per comprar-lo s'ha de tenir prou pasta eh!
ResponEliminaEncara que no té res a veure aquí, deixa que et posi un missatge :-)
ResponEliminaÉs per felicitar-te per la teva resposta guanyadora al blog d'en McAbeu, el dels onze autors dels onze versos del "Sonet Antològic"... és una PASSADA!!
Et felicito i et reverencio. Des d'aquest moment em declaro admiradora teva :-))
Ho he posat també allà, però com no sabia si ho veuries, doncs ho deixo aquí... així també els teus lectors ho veuran :-)))
Gràcies Ada, Assumpta sí ja ho havia llegit moltes gràcies....hi ha una mica de trampa...bé trampa no ,alguns els vaig buscar per google altres me'ls sabia potser me'n sabia uns set versos i els altres els vaig cercar...o sigui que no cal que em reverenciïs....moltes gràcies
ResponEliminaJajaja et reverencio igualment ;-))
ResponEliminaJo no en sabia ni un!! jejeje
Tres mirades, un quadre i un preu prohibitiu. Bon relat. Et felicito.
ResponElimina