Paisos Catalans

diumenge, 19 de setembre de 2010

Escola dels somiatruites 173è joc literari



En Jesús M Tibau ens torna a proposar un joc literari creatiu ....a partir del que ens suggereixi la cançó d'en Pla.

Escola dels somiatruites

És una escola especial, diferent ,on tothom és lliure de somiar truites a la francesa i truites de botifarra, truites de riu i truites d'espinacs....no hi ha horaris inflexibles ni s'aprèn res a la força, s'aprèn pel gust d'aprendre ....els nenes i les nenes aprenen a fer realitat els desitjos, a expressar les emocions, a comprendre el dolor dels altres, a llegir i a escriure petits relats, moments d'il·lusió, a pintar núvols i desfer encanteris , a viure lliures i a ser solidaris.. a pensar i a dibuixar els pensaments amb la memòria  i amb les mans, aprenen a respectar-se i a respectar, fan rotllana amb mestres i familiars i dansen sota la pluja i sota el sol; no aprenen en llibres de text però es llegeixen tot el text dels llibres, aprenen que estimar mai no ha de ser patir ni posseir , aprenen el gust de l'amistat, de la companyia i de la solitud quan cal....somien i pensen, estudien el vol dels ocells, l'escorça dels arbres ,oloren l'herba mullada després de les tempestes d'estiu, és una escola diferent on l'autoritat s'atorga i el poder ve d'aquesta autoritat reconeguda.....aprenent a parlar i a escoltar, a parlar-se i escoltar-se ....somien truites sí, truites possibles perquè saben que el món ha de canviar per a millorar-se, que un món nou encara és possible i que per fer una truita cal saber primer trencar.ne els ous i batre'ls.

16 comentaris:

  1. i la matrícul·la és gratuïta. Sols val l'amor dels que hi van.
    m'agrada aquesta escola, encara que per alguns (forces) no estigui ben vista.
    Molt bona participació!

    ResponElimina
  2. Desitjo que en aquesta escola hi hagi un lloc públic per a tothom.
    Bon relat.

    ResponElimina
  3. Em fas un lloc en aquest a escola?

    Fantàstic!

    ResponElimina
  4. Vinc a compartir-la i a aprendre amb vosaltres!

    Bon relat, elvira! i bon migdia de diumenge!

    ResponElimina
  5. en som uns quants que somiem fer les truites d'aquesta manera, i sabem que fer truita no es tan dificil... nomes cal tenir ous.. i amb tanta gallina solta, segur que d'ous no en falten..
    jo tambe vull un lloc en aquesta escola!

    ResponElimina
  6. Estic segura que si a un nen se li preguntès com li agradaria que fos l'escola, la seva resposta seria molt semblant a la que descrius en el teu text.
    Tant de bo que algun dia existís. No em faria res matricular-me i aprendre el que no he pogut fins ara.

    ResponElimina
  7. A mi tb m'agradaria apuntar-me. Bona participació!

    ResponElimina
  8. Caram quina enveja d'escola. El meu primer dia d'escola em va quedar gravat a foc. El primer que va fer la mestra fou llevar-me el meu plumier de dos pisos, que em tenia encisat, per què callés. Jo tenia 4 anys. I ella va seguir així de perduda tota una vida. Bell relat ple d'esperança.

    ResponElimina
  9. Jo espero que a la meva, d'escola, s'hi somii força! és el futur!

    ResponElimina
  10. A mi m'agrada somiar truites en tots els sentits de la paraula (heu provat la de formatge? i la de sobrassada?) i també en el sentit d'ideals, de coses boniques... ;-))

    ResponElimina
  11. Aquesta escola hauria de tenir sucursals repartides per tot el món. :-)

    ResponElimina
  12. gràcies pels vostres amables comentaris!

    ResponElimina
  13. Elvira, m'embadaleix aquest text, no té pèrdua.

    Va destinat a aquells que els agrada que passin llista a classe. Sort que no se'ls pot ocórrer el mateix amb els blocs.

    ResponElimina
  14. Un bon decàleg del que tindria que ser l'escola perfecta. Es tindria que prendre molt seriosament el teu relat. Felicitats.

    ResponElimina