Paisos Catalans

dijous, 16 de setembre de 2010

MOAI ( proposta Relats conjunts)

Aquests darrers dies amb prou feines havia tingut temps pera connectar-se i navegar per la xarxa...hi havia vist feia un cert temps l'última proposta de relats conjunts....un Moai, tot un repte....ja havia pogut llegir uns quants relats , molt reeixits la veritat, això encara incrementava més la dificultat d'aquest nou pols narratiu...

Havia investigat per la xarxa, i a la Viquipèdia , of course, L'illa de Pasqua o Rapa Nui i les diverses teories sobre l'origen, el significat i la construcció misteriosa dels moais....

Lliure d'influències cinematogràfiques ja que no havia vist la pel·licula Rapa Nui, va seguir indagant sobre el tema, fin i tot es va topar amb un curs on line d'iniciació a la llengua rapanui .....S'hi va anar dedicant i practicant la llengua amb la seva imatge davant el mirall fins que va tenir un bon grapat de frases corrents i les quatre cosetes bàsiques per mantenir una conversa senzilla...

Anaven passant els dies i les nits i no gosava encara escriure cap relat sobre els moais ...no en sabia prou es deia...Ahir, fatalment va caure pel carrer, quan distreta i entotsolada  hi pensava..., va anar a parar de cap contra el terra de ciment i llambordes.....Tot va ser foscor i silenci.

Es va despertar molt més tard...el temps no el sabia.. va obrir la boca d'esma i va dir: 
O te aha?
Rake-rake ko maui-ui 'ā a au!
Ningú la va entendre.  

Nota:traducció aproximada:
per què ?
Em trobo malament, estic malalta 

22 comentaris:

  1. je, je, je... és el segon cop que trobo un punt de contacte en la teva història i la meva, tot i essent molt diferent.

    La teva està molt bé, la meva és més "anecdòtica" per dir alguna cosa... no sé com definir-la, potser com a "bestiesa". però encara no està penjada, la tinc programada pel cap de setmana, després del pic-nic virtual.

    ResponElimina
  2. Genial, Elvira! Boníssim!!!!
    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. De vegades obsessionar-se amb certes coses només les fa més complicades. ;-)

    Un relat molt i molt bo!

    ResponElimina
  4. Potser la caiguda t'ha trastocat i creus que ets una estàtua. La teva cara s'ha convertit en un puzle, on totes les peces han quedat escampades amb mil bocins.

    ResponElimina
  5. Molt bon relat! m'ha agradat molt, la veu del relat està molt aconseguida, li dóna caràcter i alhora un punt de sarcasme..

    rake-rake maui! (Com pot ser que no ho entenguin?!)

    ResponElimina
  6. Una mena de meta-relat, o com es digui, el tema des de dins, i amb un final ben original. Molt ben trobat.

    ResponElimina
  7. M'ha encantat. I a més, al final m'ha fet riure i tot. Boníssim!

    ResponElimina
  8. Noia...d'això se'n diu ser creatiu!
    Genial! Felicitats!

    ResponElimina
  9. Ostres què bo!!! :-))

    Noia, dels que més m'ha agradat!! ;-)

    (Per cert... què vol dir?) :-)

    ResponElimina
  10. A mi el final m’ha fet molta por!
    Pensa que més d’un seria capaç d’intentar practicar-te algun tipus d’exorcisme!

    Rercupera't ben ràpid. Bon i bon repòs pel cap de setmana!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Trobo genial el teu relat, Elvira! M'agrada com nues realitat i fantasia en un estil tan "teu". Felicitats!
    Reposa i recupera't aviat.

    ResponElimina
  12. molt bo Elvira!!!
    jo també estic documentant-me sobre Rapa nui aquests dies...
    espero no acabar com la teva protagonista...
    salut!

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies pels comentaris i avís per a navegants, no no estic malalta és la traducció de les darreres paraules del relat de la llengua rapa nui al català!

    ResponElimina
  14. :-) molt bonic i original! Quina llengua més bonica aquesta rapa nui, m'encanta! Enhorabona!

    ResponElimina
  15. Me n'alegro que estiguis sana i estalvia i espero que no pateixis molt amb les tempestes...:)
    bon cap de setmana, elvira!

    ResponElimina
  16. el que està donant de si aquesta imatge, quedo meravellat de les històries que n'arriben a sortir. Felicitats t'ha quedat rodó

    ResponElimina
  17. La realitat i la ficció lligades i aliant-se per produir un nou relat diferent als altres. La passió per l'escriptura provoca lamentacions i mals de caps, però el cas de la protagonista és extrem.

    Espero que l'ensopegada no sigui tan greu com la del relat.
    Una abraçada. ^_^

    ResponElimina
  18. El making off d'un relat que es converteix en un relat. Molt bé!

    ResponElimina
  19. Gràcies Ada , fanal blau, garbi24, la meva perdició, Pd40, nets de Junh

    ResponElimina
  20. Ui! això d'obsessionar-se ja se sap
    molt bo i un final graciós!

    ResponElimina
  21. M'ha agradat molt adonar-me que era al relat quan creia estar encara a una explicació prèvia. Ben trobat. Enhorabona.

    ResponElimina

benvinguts comentaris