Paisos Catalans

dissabte, 4 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés, poeta.


Josep Lozano
Victor Pàmies


M'adhereixo a  la crida, convocatòria dels dos blocaires esmentats per a celebrar l'aniversari en un dia com avui del poeta Vicent Andrés Estellés .


POSTAL

     D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.
              Ausiàs March.

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un fesmil en una mà;recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/estelles/1956-71.html#llibre%20de%20meravelles

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles

10 comentaris:

  1. Estaria tota la vida escoltant i llegint els seus poemes...

    ResponElimina
  2. Em meravella com convertia el dia a dia en matèria poètica.

    ResponElimina
  3. Que bonic, anar descobrint poemes aquí i allà... M'encanten aquestes celebracions!

    ResponElimina
  4. Jo m'hi uneixo.

    I dono gràcies a l'Ovidi, que gràcies a ell el conec!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Una postal delicada i amorosida! Quin munt que som, oi?

    ResponElimina
  6. Bona passejada per València, i molt Estellés l'evolució del poema i el gir final.

    ResponElimina