EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
… Estoy seguro que serán más exquisitas, que las que hasta ahora he comido.
|
Reflexions, pensaments i dubtes filosòfics,literaris,personals...poti-poti, i aiguabarreig
dijous, 24 de setembre del 2009
EL valioso tiempo de los maduros
Hopper.Excursion into philosophy
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi també em queda menys temps de viure que el que ja he viscut fins ara... o sigui que hi estic totalment d'acord i miraré d'anar aprenent a aprofitar el meu temps i apropar-me a la gent que val la pena i allnyar-me dels altres. M'ha agradat molt. Ho diu molt ben dit.
ResponEliminaJo estic igual que tu i igual que el senyor Andrade i quan queda menys temps és ben cert que ja estem per perdre temps en gent que no paga la pena...
ResponEliminaJo tampoc vull perdre el temps amb persones que no val la pena. El temps és molt valuós i s'ha d'aprofitar.
ResponEliminaM'acabo d'adonar que tinc la meitat de l'edat del meu pare.
ResponEliminaM'ha agradat molt la poesia.
Ostres, doncs tinc un problema, perquè estic igual. Però tant sols en tinc 29. Per tant, això vol dir que no arribaré als 50?
ResponEliminaDoncs, si, és una pena què la gent se'n dongui conta a vegades tard d'aquestes coses. I és una pena, que a vegades la gent, ni tard se'n doni conte d'aquestes coses. Dubto que el Botín, o que molts presidents de Bancs, Caixes, o càrrecs polítics, tinguin aquella franja d'edat de en que queda més per viure què el viscut.
Una abraçada Elvira. Gràcies pel text.
Gràcies Kweilan, Coses2, Alexandre si en tens 29 i et passa el mateix és que ja ets un home madur...no pas que no arribis als 50..hi arribaràs però més savi que d'altres...
ResponEliminaMira, Elvira, m'agrada molt el text d'en Mario de Andrade. I jo també volto pel rondo del menys...I si m'ho miro per herència genètica...
ResponEliminaPerò, de vegades em pregunto...qui no val la pena, qui no paga la pena, qui no s'ho val?
Uns-pocs, cap; de molts d'altres continúo en el dubte...
És sempre una arriscada decisió , qui no val la pena per tu potser a algú altre l'atregui o l'agradi ...és sempre personal e intransferible...
ResponElimina