Paisos Catalans

dilluns, 28 de setembre del 2009

Pensaments de 450 centímetres cubics

El donant feliç 1966. Magritte.
Aquest , millor dit ,el vídeo anterior, correspon al post o apunt número 450.... I quan vaig a donar sang em treuen 450cc....O sia que,encara que sigui absolutament desmesurat i histriònic, tots aquests apunts equivalen a una bossa de la meva sang.( enlloc de sang dono paraules) ...Escriure m'és vital. Sempre ho he fet, sigui amb pretensions literàries, poètiques o personals....escric fonamentalment per a mi però en decidir-me a engegar aquest bloc és obvi que ja no només és per a mi sinó per a tothom que vulgui llegir el que hi poso. I estic satisfeta. A la dita blogosfera , de moment, només m'he trobat satisfaccions, les persones que deixen comentaris són amables, afectuoses....No sé si puc anomenar-les amics, amigues...una mena d'amistat virtual que seria inclassificable, des del punt de vista "normal" perquè molt sovint desconec fins i tot el nom real...i no té la més mínima importància....enlloc de parlar ens llegim, enlloc de veure'ns ens llegim...A allò de amics, coneguts i saludats crec just afegir una nova categoria: amics i amigues llegits!! amics i amigues comentats! I voleu que us digui una cosa? No desmereixen , en absolut, les amistats del món no virtual. I al capdavall , no és tan real aquest món com l' altre?

8 comentaris:

  1. Doncs, Elvira, jo crec que si que és tan real aquest com l'altre, ja que darrera de cada nom o cada nick hi ha una persona de veritat.

    Amics i amigues llegits... però crec que ens coneixem bé... depenen del temps que fa que ens llegim. Jo fa dos anys i mig que tinc bloc i la gent que llegeixo des del començament que són molts, crec que els conec bé. I els altres que van arribant a poc a poc, doncs igual, mica en mica ens anem coneixent. Endevino sovint què pensaran dels temes que es plantegen pels blogs... i sovint em sembla saber què pensen també de les meves coses... més enllà del que diuen. No ho puc comprovar, és clar...

    ResponElimina
  2. És una nova categoria d'amistat o més aviat una forma diferent de comunicació. Però a mi se'm fa estrany a vegades...

    ResponElimina
  3. Jo signaria pràcticament tot el que has escrit. Jo també estic molt contenta amb el meu bloc i m'agrada aquesta categoria d'amics o amigues llegits o llegides. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Què bonic: amic i amiga llegit. Vull llegir-te, en lloc de vull quedar amb tu i em llegeixes? per vens?

    ResponElimina
  5. Bé, és una amistat diferent... potser no ens sabem les cares... ens sabem els pensaments, els gustos, a vegades les alegries, a vegades les penes... hi ha ganes de llegir-los i a la que passa massa pensem... què li deu passar? potser molt més del que sabem d'aquells que si que veiem... en tot cas hi ha algú que ens ha de portar a donar una volta amb el seu descapotable? i llavors ja ens sabrem... deixarem de llegir-nos? no ho crec... també ens podiem haver conegut de qualsevol altra manera... ha sigut aquesta... i de fet ha sigut maca!

    ResponElimina
  6. Carme jo no fa tant que tinc el bloc però començo a conèixer una mica els amics i amigues llegits i llegides o almenys això crec...
    Coses2 a mi no sé si se'm fa estrany..forma diferent de comunicació..potser és això...Abraçada Kweilan! Mps Landino també estar bé vens? o quedem? però aquí és cert que és ens llegim?
    Calaix, la manera que tens d'escriure, m'imagino que de dir també, és sempre molt clara i molt tendra....vols dir que anirem en descapotable? una mica ja ens sabem, com tu dius...una manera maca de saber-nos...sí! Gràcies pels vostres comentaris amigues llegides!

    ResponElimina
  7. Ep! Faig tard? Mireu que sóc de "puntualitat britànica"...:)...
    potser en les virtualitats em demoro una mica més...
    Són descobertes diferents...! De tota manera, us he de dir que quan no he tingut cap ni una decepció amb els i les blogaires que hem traspassat la virtualitat.

    ResponElimina
  8. Ja veig que avui no dormim eh? No no fas pas tard fanal blau...doncs és encoratjador això que dius que cap ni una decepció...potser és perquè us heu ben llegit abans...traspassar la virtualitats...sona molt bé...és com passar a l'altra banda del mirall...

    ResponElimina

benvinguts comentaris