Els blocaires també fem vaga

Els diu-menges a la tarda

Diumenge tarda, o vespre ja, amb aquelles pessigolles a la boca de l'estómac que diuen els entesos que els actors i actrius de teatre senten sempre, malgrat els anys, l'ofici i l'experiència, abans de sortir a escena....a mi fa un munt de temps que em passa si fa o no fa quelcom de semblant....diumenges en que menges més que la resta de setmana perquè és dia d'àpat familiar, el dinar te'l porten a la taula i menges més que un dia de cada dia....i això augmenta i confonc el sentiment o sensació de pesantor a l'estómac ....no és que cada dilluns estreni una obra, no sóc actriu , faig de profe, encara que ,a mesura que passa el temps, sóc més histriònica, dic més ximpleries i faig coses més extravagants a classe...no no faig d'actriu però comença la setmana i em sento com un salmó nedant contra corrent riu amunt fins que arriba dissabte....potser és que sóc massa responsable, o irresponsable ( els extrems sempre acaben per tocar-se), és aquest abocar-se a la vora del precipici de la setmana i sentir una mica com un vertigen ....cada dia és un repte i cada setmana el cansament mental s'acumula...envejo i enyoro els dies ja del passat quan treballava en una escola on almenys també em cansava físicament perquè hi havia molta feina de cavar, regar, tallar, transportar etc...la fatiga era menys dura si també era del cos...pot semblar una ximpleria però dormia tota la nit d'una tirada...Actualment l'esforç és mental, psíquic només...i m'estressa....Ja sé que començaré dilluns i dimarts i dimecres i que  quan s'engega la roda aquesta ja no s'atura fins dissabte ( bé menteixo de fet no s'aturarà fins l'estiu vinent) i de vegades , sobretot els diumenges a la tarda, em pregunto si seré capaç, si me'n sortiré , si faré un bon curs, si els meus alumnes aprendran, si seré capaç de mantenir-me estable davant de trenta persones joves que ja són adultes i que de manera involuntària o voluntària m'estan avaluant a mi, també, cada hora, cada dia ....si sabré organitzar-me, si ho resistiré sense decaure ni defallir....Sé que després cap a final de curs ho miraré tot diferent i potser em sentiré satisfeta ....però avui és diumenge i demà comença la setmana. Em sento talment com un salmó nedant contra corrent , perdut en un riu que no és el seu.

Deixo que ens parli Espriu

[XXXVIII](La pell de brau)

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

La tardor. Vivaldi

Primavera d'hivern....
fem tard i és or
el temps que vivim

Reflexions intempestives

Doncs si,  tinc un forat espai-temps de mitja hora i aprofito per descarregar-me de dèries, cabòries i neures  , tal com deia l' Assumpta l'altre dia.....no és que vulgui fer d'Albert ( que per cert ens ofereix un logo per la vaga blocaire del dia 29) però llegint avui el diari, m' he assabentat  que FFCC desconvoquen la vaga que tenien plantejada de nou perquè han aconseguit, segons sembla, la promesa d'un augment de l'u coma no sé què més, en el seu salari.....i jo em pregunto a nosaltres els docents públics, concertats i altres que portem cobrant un 5% menys des de juliol d'enguany....què? No ho entenc uns fan una vaga i aconsegueixen un augment...altres ens rebaixen el sou i no diem ni mu.....què no veiem que si no protestem i ens manifestem no obtindrem res de res?.....vaja que ja us avanço que el 29 faré vaga i fins i tot també faré vaga blocaire......no em reca  dir-ho i anunciar-ho... Estem perdent drets socials, laborals i de tota mena amb una rapidesa inusitada.....i va costar molt i molt esforç aconseguir-los.....Potser m'equivoco però crec que almenys tenim dret a expressar el nostre desacord pel com i la manera de gestionar la crisi ( i del cent o dos-cents euros que em treguin del sou que facin caixa per pagar el que vulguin)

Algú ho havia de dir !!!( personatge del Polònia, dixit entranyable recreació del polític Joan Tardà)

Escola dels somiatruites 173è joc literari

En Jesús M Tibau ens torna a proposar un joc literari creatiu ....a partir del que ens suggereixi la cançó d'en Pla.

Escola dels somiatruites

És una escola especial, diferent ,on tothom és lliure de somiar truites a la francesa i truites de botifarra, truites de riu i truites d'espinacs....no hi ha horaris inflexibles ni s'aprèn res a la força, s'aprèn pel gust d'aprendre ....els nenes i les nenes aprenen a fer realitat els desitjos, a expressar les emocions, a comprendre el dolor dels altres, a llegir i a escriure petits relats, moments d'il·lusió, a pintar núvols i desfer encanteris , a viure lliures i a ser solidaris.. a pensar i a dibuixar els pensaments amb la memòria  i amb les mans, aprenen a respectar-se i a respectar, fan rotllana amb mestres i familiars i dansen sota la pluja i sota el sol; no aprenen en llibres de text però es llegeixen tot el text dels llibres, aprenen que estimar mai no ha de ser patir ni posseir , aprenen el gust de l'amistat, de la companyia i de la solitud quan cal....somien i pensen, estudien el vol dels ocells, l'escorça dels arbres ,oloren l'herba mullada després de les tempestes d'estiu, és una escola diferent on l'autoritat s'atorga i el poder ve d'aquesta autoritat reconeguda.....aprenent a parlar i a escoltar, a parlar-se i escoltar-se ....somien truites sí, truites possibles perquè saben que el món ha de canviar per a millorar-se, que un món nou encara és possible i que per fer una truita cal saber primer trencar.ne els ous i batre'ls.

Xopa, xops,

De cap a peus xopa
amarada de pluja
els peus amb mitjons
i sabates de plom d'aigua...

Sopar càlid de paraules
amb els peus descalços
estesa de roba a les cadires....

Araye, swarma, te amb menta
increïbles coincidències
en el mocador del món
polèmiques menors absurdes

sincronies i blogs, literatura
esquenes molles i mullades
moleskine, quadres i aires àrabs....

Hem deixat esteles d'aigua
amb el vaixell de les sabates
un toll sota la taula
i vuit mans , setze dits , quatre cares...

MOAI ( proposta Relats conjunts)

Aquests darrers dies amb prou feines havia tingut temps pera connectar-se i navegar per la xarxa...hi havia vist feia un cert temps l'última proposta de relats conjunts....un Moai, tot un repte....ja havia pogut llegir uns quants relats , molt reeixits la veritat, això encara incrementava més la dificultat d'aquest nou pols narratiu...

Havia investigat per la xarxa, i a la Viquipèdia , of course, L'illa de Pasqua o Rapa Nui i les diverses teories sobre l'origen, el significat i la construcció misteriosa dels moais....

Lliure d'influències cinematogràfiques ja que no havia vist la pel·licula Rapa Nui, va seguir indagant sobre el tema, fin i tot es va topar amb un curs on line d'iniciació a la llengua rapanui .....S'hi va anar dedicant i practicant la llengua amb la seva imatge davant el mirall fins que va tenir un bon grapat de frases corrents i les quatre cosetes bàsiques per mantenir una conversa senzilla...

Anaven passant els dies i les nits i no gosava encara escriure cap relat sobre els moais ...no en sabia prou es deia...Ahir, fatalment va caure pel carrer, quan distreta i entotsolada  hi pensava..., va anar a parar de cap contra el terra de ciment i llambordes.....Tot va ser foscor i silenci.

Es va despertar molt més tard...el temps no el sabia.. va obrir la boca d'esma i va dir: 
O te aha?
Rake-rake ko maui-ui 'ā a au!
Ningú la va entendre.  

Nota:traducció aproximada:
per què ?
Em trobo malament, estic malalta 

Humor negre

Bé. Estimats alumnes d'Integració social ho heu entès tot? Només podeu fer un màxim  de 20% de faltes d'assistència i han de ser degudament justificades, sí, ara us poso un exemple: Si en el transcurs d'aquest primer curs algú té pensat morir-se caldrà que ho notifiqui per escrit a secretaria  amb una antelació mínima de quinze dies per tal que puguem  adequar la programació; Alguna pregunta? ah no, no us amoïneu, no cal que porteu personalment el certificat de defunció , n'hi haurà prou que el dugui alguna persona del vostre entorn proper per poder justificar l'absència.

Més dubtes?

Xim Xim historietes ( els dos canaris)

XIM XIM D'HISTORIETES ens proposa un joc: crear una conversa entre aquests dos simpàtics canaris.

Heus aquí el que m'ha sortit:
Canària: - Pirrirri! t'has fixat en tota aquella gent?
Canari:- Prri.piu piu quina? quina ?
Canària : -Sí, aquella gentada de les banderes vermelles i grogues amb un estel....que criden In-In-de-pen-dèn-ci-a....
Canari:´- ah! i que deu voler dir això?
Canària: -que volen volar com nosaltres!
Canari: -Però això és impossible pipirri, piu, piu....no tenen ales!
Canària: -Sí si que en tenen! les ales de la il.lusió i el convenciment! saps? estan dintre d'una gàbia com molts dels nostres germans i volen decidir si en surten o s'hi queden...
Canari :- ara ho entenc volen ser lliures!

Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor. Serafí Pitarra

Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l'anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell los mata i jo els enterro - lo fosser deia, enfondint. Quin vellet lo fosser Jordi! Jo l'havia conegut; no hi ha pas qui se'n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una ànima entendrida; no l'havia això endurit. Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, l'aliè, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin. Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell lo seu magall portava, - Jo - el nin deia - porto el meu! - I cavant ambdós alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se'ls sentia mormolar: - Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l'ànima trasbalsada lo vell cavava amb fatic. Los fossars de Barcelona s'omplien de gom a gom. Pel tros d'or d'una corona si se'n gastava de plom! Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en al seu nét: - Felip Quint que tan se'n reia vet aquí què n'haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al trono reial. Ni essent d'or i pedres fines, val res un ceptre que tant val? I així dient, lo vell plorava, i ofegava amb lo seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret. Que aquell fill... taca afrentosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i va vendre's al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant lo plor; no hi ha pas qui se'n recordi que no el planyi amb tot lo cor. Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal...! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per ço el pobre vell plorava com si cavés lo clot seu, i tot cavant, mormolava: - Si sigués... no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Cava el pobre vell la terra amb l'ajuda del seu nét. Fa ja avui tres jorns que enterra; tants de morts li duu la guerra que són pocs los clots que ha fet. De trenc d'alba a la vesprada, de la nit al dematí, los morts li van com riuada i ell obre pas amb l'aixada a aquell riu que no té fi. - Bé en tenim, fill meu, de feina! - Oh, mon avi, aqueixa rai! Mentre no torni a la beina l'arma del soldat, nostra eina no espereu que pari mai. - Mes, al fossar - respon l'avi - no hi hem d'enterrar ningú que a la pàtria faci agravi. Que cap traïdor se n'abali! Si jo em moro, pensa-hi tu. Conec bé de quina banda són los morts que van venint al fossar a esperar tanda. No en vull cap dels que comanda lo botxí de Felip Quint, Ja hi ha un clot fet per aqueixos fora el marge del fossar; traïdors amb traïdors mateixos. Així els vils tindran esqueixos per plantar i replantar. I, així dient, lo nét i l'avi anaven clots enfondint, mentre obrint tot just lo llavi, com si dir-ho fos agravi, seguien, baix, repetint: - Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Ai, pobreta Barcelona, Felip Quint l'assalt et dóna i t'ofega amb sa corona apressant ton fi mortal. Mes tots fills per ço no afluixen i combaten sempre forts, i en los murs que, caient cruixen, entre rius de sang que els ruixen s'alcen altres murs de morts. I a rengleres, a rengleres los van portant a enterrar al fossar de les moreres entre fum i polsegueres i un retrò que fa esglaiar. Barrejats en un munt cauen los d'un i d'altre cantó, i encara quan morts ja jauen sembla que en combatre es plauen lo lleial amb lo traïdor! De sobte, l'avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s'esparvera, que, de l'esglai, resta mut; contemplant-se'l, nét i avi s'estan al mig del fossar sens obrir per res lo llavi; a tots dos los sembla agravi lo mot que han de pronunciar. I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l'eina mullada de sang de son fill, al puny. - Oh - al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu - Mira'l, Déu n'ha pres venjança Duu el vestit de l'host de França... i és lo teu pare, fill meu! I el vell, que el magall empunya, diu tot d'una al nin que plora: - Lo seu crim dels bons l'allunya, fou traïdor a Catalunya. - A on l'enterrem? - A fora. Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. ( Aquest poema me'l explicà sencer com si fos un conte  , el meu avi , )

BONA DIADA i que en un futur la puguem celebrar sense cap ut i sent Estat

això mateix sense UT

Bona diada a tothom

Inici de curs, curs d'inici?

Tanta roba i tant poc sabó! i tant neta que la volen!
La frase anterior típica em serveix per sintetitzar la qüestió : inici de curs o curs d'inici?

Els iniciats i iniciades, membres d'aquesta gran secta docent, de la qual formo part , sempre en un apart és clar per què sóc o vull diferenciar-me i no sé si ho aconsegueixo per voluntat pròpia o per destí fatal ( que és com repetir ja que destí és el fat, de fat fatal vaja que és dir el mateix però més embolicat) ens veiem obligats i obligades a fer unes coses que s'en farien creus qui no coneixen de prop la professió ( que no de fe).....no us podeu ni imaginar la quantitat de papers que he d'escriure i fer signar als alumnes...per operar-se em sembla que no cal signar-ne tants.....cada cop que em facin arribar un treball que jo els hi he dit que facin ha de constar en acta que me'l donen i el rebo...au signatura! han d'estar informats per escrit del que farem, com ho farem i quan ho farem ( hi estic d'acord però tanta firma ja m'atabala!) Avui tinc programada un prova que m'han de fer. Jo no l'he demanat però es veu que entro dins la franja d'edats que podem fruir d'aquesta mena de proves durant un temps prudencial: radiografia dels pits o altrament anomenada ma-mo-grafia....cert que ja no em mamo el dit...penso demanar per escrit la signatura dels responsables de la màquina en qüestió, del fabricant, de la infermera i del qui em farà la interpretació dels resultats....igual que en la perillosa feina de la docència, igual....Ah i si no tenen el certificat ISO de qualitat demanaré  el full de reclamacions.....queda dit....

Vespre de dilluns

Camino depresa amb pas mitjà  pel Passeig Marítim , sense aturar-me, durant una hora, més concretament cinquanta-cinc minuts .....fer exercici....mirar la mar que s'adorm mentre el cel baixa el teló i la nit va venint a poc a poc.....desenes de persones caminant, molts corrent , amunt i avall com jo, també sense aturar-se......he vist grups de iaies rient i xerrant.....nois jugant a pilota damunt la sorra....mares joves alletant els seus fills...dones que anaven amb pas ferm amb l'ajuda d'un bastó o una crossa...un noi que corria amb el seu gos, que pobret, treia una llengua de pam....

I feia vent, un vent que s'emportava els mals averanys, les tristors i les asprós, la memòria del fets, els fets de memòria , els  desmemoriats i els despistats....un vent que bufava , inconscient, perquè no llegeix mai els diaris i està massa enfeinat amb la boca plena d'aire .....

                                                  L'estel ferit. Rebeca Horn

Demà torno a llevar-me més tard...avui puc dormir vuit hores ....això si sortiré de l'insti quan la nit estengui la seva capa gris damunt la ciutat i potser la pluja caigui damunt els carrers....o algun estel ferit deixi anar un polsim sideral damunt l'arena....

Si pogués acordar raó i follia

 No sé perquè ara em venen al cap aquests versos de J.V Foix potser em sento de manera semblant....si pogués acordar raó i follia, seny i rauxa, treball i bogeria...
 Pujar a un vaixell que volés , navegar per damunt dels núvols i fondre'm en el blau del cel, convertir-me en estel, res d'això....demà toca llevar-se d'hora ....no puc acordar raó i follia...

Si pogués acordar Raó i Follia,
I en clar matí, no lluny de la mar clara,
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l'Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l'avui, i l'ombra rara
Que m'estrafà pels murs, fos seny i guia

Del meu errar per tamarius i lloses;
-Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!-
Tornessin ver l'Abscon, i en cales closes,

Les imatges del son que l'ull evoca,
Vivents; i el Temps no fos; i l'esperança
En Immortals Absents, fos llum i dansa!
  J.V Foix

Vicent Andrés Estellés, poeta.

Josep Lozano
Victor Pàmies


M'adhereixo a  la crida, convocatòria dels dos blocaires esmentats per a celebrar l'aniversari en un dia com avui del poeta Vicent Andrés Estellés .


POSTAL

     D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.
              Ausiàs March.

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un fesmil en una mà;recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/estelles/1956-71.html#llibre%20de%20meravelles

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles

No tinc el dia

Algú es pot imaginar un cuiner sense  atuells ni  fogons ? un oficinista sense despatx, sense taula sense ordinador? un fuster sense les eines? un equip de futbol sense equip, ni pilota?

Jo estic acostumada a treballar fent ús de la xarxa, tenim un moodle que és una aula virtual i òbviament sense poder establir contacte amb la xarxa no hi puc accedir per construir els nous cursos...ara estic d'"okupa" en un altre ordinador que miracle! funciona!

Això sí des d'aquí dalt el dia es veu esplèndid, Barcelona als meus peus i el mar a l'horitzó....converses llunyanes que no escolto...avui també tinc reunions , de claustre i després de consell escolar....molt divertit.....totes les actes de les reunions, els avisos, etc ens les envien per correu electrònic....també tenim una intranet per penjar les programacions, documents, actes, un gestor documental....que si no tens Internet  es veuen reduïts al no-res.....ara si em paro a escoltar la conversa, ja sé que és de mala educació però els tinc a dos metres, ni que no volgués els continuaria sentint......de vegades hi ha profes que no desmereixerien pas fent de polítics.....dels polítics dolents vull dir...aquells que miren de fer contactes, de pujar  esglaons i lluir galons  en el seu propi benefici és clar...em regiren el contingut de l'esmorzar....Jo que són massa exigent segurament.....o que tinc mala jeia el dia que no puc dormir  més enllà de sis hores .....

Entre poc i massa