Paisos Catalans

dijous, 11 de novembre del 2010

Dies jovis , dijous

Dijous avui és dijous i la veritat no sé ben be què escriure, acabo de respirar involuntàriament flaire tòxica de cola de contacte perquè estan enganxant suro a la paret de la sala de professorat  i ara tinc les narius plenes d'aquesta olor marejadora....em fa venir basques i mal de cap.....encara em queda una classe de 19,30 a 20,30....dijous és un dia estrany...i avui ha fet honor al seu nom....Les noves normatives i lleis respecte al poder excessiu i exclusiu dels equips directius als centres educatius em fan venir tanta basca com la cola de contacte anterior.....I a sobre hi ha gent que ha començat a aplicar-se en aquest nou tarannà "democràtic"....com? doncs fàcil,  fent una campanya personalitzada de terror psicològic al professorat substitut i interí, els convoques al teu despatx i subtilment els dius ras i curt que depèn de tu que treballin el curs vinent i que facin bondat i no es queixin , que diguin amen i facin bona cara ...que els vigilaràs de prop....ja he vist almenys una companya sortint a llàgrima viva d'una d'aquestes delicioses sessions convocada per la cap d'estudis.....No podem permetre un maltracte així, no hi tenen cap dret....m'estic pensant la manera com puc fer que això no passi, que no torni a passar però no sé ben bé com fer-ho.....m'enfronto directament a l'equip directiu? miro de reclutar companys i companyes els explico el què ha passat i fem una carta? Ho dic en un claustre? No sé què puc fer. Però vull fer alguna cosa.

16 comentaris:

  1. uf! quin paperot! ja us planyo, aquest serà el camp abonat de petits i petites napoleons :(

    ResponElimina
  2. Anem de mal en pitjor, els quatre de dalt els pugen els fums i només fan que trepitjar als de sota, això si ambun somriure "perquè ho faigpel bé de l'escola". Una merda!

    ResponElimina
  3. Buf, deu n'hi do quin ambient :(( Com és possible que, tan fàcil com és fer coses en positiu, hi hagi tanta gent desgraciada, disposada a fer-se mala sang, i fer-li als altres? Tot podria ser molt, molt més senzill.

    ResponElimina
  4. És complicat saber què serà millor i jo no em veig pas amb cor d'aconsellar-te res. Però si creus que alguna d'aquestes coses pot funcionar fes-la. Ja saps que estratègicament el que compta sobre les actituds és la seva eficàcia, que funcionin... i jo no sé dir-te quina funcionaria més. pe`ro potser tu que coneixes la gent i el seu funcionament pots saber-ho

    Però ja sé que és difícil i desagradable de fer.

    ResponElimina
  5. Pensava que el màxim problema que teníeu els que us dediqueu a l'ensenyament era la canalla, els alumnes. Però ja fa temps que vaig llegint per aquí als blogs que la vostra feina és com una gimcana, i els obstacles més grans venen de la mateixa administració, no us ho posen gens fàcil. No et puc aconsellar res, no sabria procedir en aquests casos. Jo seria dels d'anar a cantar les quaranta a direcció, però no t'ho recomano.

    ResponElimina
  6. D'on ixen tants fills de puta?... La solució no és fàcil, però crec que passa per convocar assemblea dels professors com a mesura de força i fer públic aquest estat de coses, aquesta manca absoluta de respecte vers als més febles. S'està fent rèplica dels pitjors gestos de l'empresa privada en altres àmbits. Amo, fuetada i esclau. Això sí, amb un somriure sardònic que no arriba ni al cinisme més pedestre. Ànim.

    ResponElimina
  7. Jo no sóc mestre, però en dues feines vaig plantar cara al meu superior.

    A la primera em van fer fora (la veritat és que estava en els tres mesos de prova i l'excusa oficial va ser "no has superat el període de prova").

    La segona va ser una enganxada de les fortes, vaig sortir tremolant del seu despatx. No em van fer fora, però a partir de llavors va considerar que ja no era "un dels seus".

    Lamentablement qui té la paella pel mànec, la té ben agafada i si vol, et pot fotre un bon cop de paella al cap.

    Ara bé, en cap dels dos casos me'n penedeixo d'haver-ho fet. Tenia raó jo, i n'estava convençut.

    ResponElimina
  8. Sembla estrany que aquests "directius", no se'n adonin que aquesta mena de terror psicològic, repercuteix en l'estabilitat i motivació del professorat i que en conseqüència els perjudicats també seran els alumnes. Jo crec que potser sí que hauríeu de mirar de reunir-vos quants més millor. No carreguis tu amb tot el pes de la responsabilitat. Parlant entre tots i proposant diverses accions, trobareu potser la millor manera de fer front a la situació. Salutacions.

    ResponElimina
  9. Si ho tens clar, el que triïs serà bo per a la teva calma. Una cosa si et diria que tinguessis en compte: No crec que siguis l'única que ha de fer alguna cosa.

    ResponElimina
  10. Però escolta que s'han pensat! Que els mestres i els nens són com els xais o què?
    Parla amb l'AMPA i amb la cap de l'AMPA del barri. És l'oposició que més por els hi fa a la direcció, per forta.
    Això si és pública! Si no no hi tens res a fer. Callar i prou.
    Vigila amb qui parles. Et pot sortir el tret per la culata. Vigila, però fes!

    ResponElimina
  11. Ànims i endavant!
    la unió fa la força!
    (m'ha quedat un comentari com d'eslògan polític!!!)

    ResponElimina
  12. vaig viure una situació similar durant vint anys... i la veritat en vaig acabar molt i molt tipa... al final ho vaig deixar perquè ja no podia més i me n'alegro tant ara!

    amb gent així és difícil fer-los entendre res... com més lluny millor!

    ànims!

    ResponElimina
  13. Per saber què cal fer, pegali una ullada a "Rebelión en la Granja" de George Orwell. Però queda't cap a la meitat del llibre...el que ve després, ja no és bona idea...
    (fes alguna cosa, de veritat, que no es pot ser així!)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. en tot cas.. millor fer una acció conjunta amb altres companys, no?
    sort!

    ResponElimina
  15. Molt agraïda pels vostres comentaris...la veritat és una qüestió delicada, som molts treballant amb diferents àmbits educatius i horaris diferents, em temo que la gent en general no es mullarà per a res que no els afecti, potser sóc pessimista he d'anar amb cautela i mira de fer alguna cosa ....mai m'he tallat un pèl a l'hora de dir les coses però he de cercar la manera més adient perquè no reaccionin pitjor i els febles cabin pagant les conseqüències, moltes gràcies a tots i totes pel suport i la comprensió!

    ResponElimina
  16. ui on diu " mira" volia escriure mirar i on diu "cabin" acabin

    ResponElimina

benvinguts comentaris