Us proposo un joc ....

No pretenc ser com el gran McAbeu, ni tampoc emular els magnífics jocs d'endevinar objectes o personatges de l'Assumpta  ni els jocs literaris d'en Tibau , ni els jocs de Jo mateixa .......us proposo un joc d'endevinar .....més modest....

Aquest dies que aprofito per llegir , de cop i volta , com una exhalació,  una novel·la se m' ha aparegut ,com per encanteri, i m'ha obligat de manera imperiosa i fulgurant  a llegir-la , apartant de moment la lectura ja iniciada d'un altre llibre, aquestes coses passen quan menys t'ho esperes, tens una relació encetada i sense poder fer res per evitar-ho , una mena d'enamorament arravatat se t'endú , i crec que serà ,més que idil·li , una relació estable, no podré ja abandonar-ne la lectura fins arribar al final,  em té el cor robat tant per la força dels personatges com l'estil d'escriure, unes descripcions poètiques alhora que precises.....bé us transcriuré algun fragment a veure si endevineu el títol i l'autor o autora......

Avui primer fragment. I primera pista : és una novel-la del segle XX . 

Potser ho encerteu a la primera !
«Question opening-closing» por Vadmium - Trabajo propio. Disponible bajo la licencia Public domain vía Wikimedia Commons.

L'únic premi serà la satisfacció d'haver-ho encertat . Li posarem punts . 3 punts si endevineu a la primera , 2 punts a la segona pista, 1 punt si us cal tres pistes, si m'animo igual provo més convits a jugar.

Aquí va: " Faig llargues caminades; de vegades m'assec al peu d'una olivera i m'estic tan quiet que els corbs vénen a posar-se a terra a poques passes com si jo ni fos: n'hi ha a centenars; i em fan companyia.

Al fons, unes muntanyes de roca pelada tanquen el terme. De vegades tenen un núvol damunt  : la roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid  en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta! la roca és sempre igual. ¿ Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida, que val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable ? ¿i és gaire segur que valgui més que l'altra que ens fuig a cada instant? ¿ O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer  un moment gloriós , un sol moment , i esvair-nos?

pág 33

De quina novel·la es tracta?
I l'autor /autora ?
 Envieu les respostes al correu: dubtemetodic@gmail.com si us plau