Noia llegint una carta davant una finestra

Vermeer

 

 

 

 No pots evitar la cara deformada de l'ànima que se't reflecteix malgrat la teva aparent serenor  en  el vidre de la finestra oberta, fosqueja i l'estança atapeïda s'empelta del teu torbament en obrir la carta que temies i ,a desgrat del lleuger tremolor que t'invadeix , l'agafes , i t'acostes més a la llum crepuscular que amb prou feines il·lumina  la safata amb fruites seques, seques com els teus ulls. Uns ulls esgotats de plorar llàgrimes silencioses ....el silenci al teu voltant és espès i dens , el temps s'ha aturat i les poques hores vives que cuegen encara  no gosen a moure's de rere la cortina....i ben fort prems entre les mans un plec de paper que es doblega sota el pes dels mots plens de tristor....

 Estimada Catherina,

No puc evitar d'escriure't aquesta carta, encara que en sóc conscient que ja és tard, massa tard per a tu i per a mi , tard per a nosaltres, fa ja un any que et vaig deixar a desgrat meu.......(......)

- Jo no llegiria cartes privades , això és invadir la intimitat.

- Ca quines bestieses dius, tros d'ase! 

- Que no que et dic que no, això és massa emotiu, no hi tens cap dret!

- Sóc el narrador puc fer el que vulgui!

- I a mi què! jo sóc més important que tu saps?

- Més important ?au home ves! , no em facis riure que em pixo! qui ets tu?

- Doncs sóc un lector anònim, bé una lectora anònima, vull dir, i tinc tot el dret a protestar!

- Bé, d'acord només un fragment més ...

- Però el trio jo, sinó res!

I és per això vida meva, flor del meu cor , que vaig haver de marxar.....ferit d'amor ,impotent per oposar-me als designis dels meus pares...

- I prou!

- Tu estàs ben boig! toca't de l'ala estàs, has fet malbé un relat amb la teva mania de no llegir tota la carta, jo plego ja t'ho faràs!