Paisos Catalans

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Noia llegint una carta davant una finestra

Vermeer   
 No pots evitar la cara deformada de l'ànima que se't reflecteix malgrat la teva aparent serenor  en  el vidre de la finestra oberta, fosqueja i l'estança atapeïda s'empelta del teu torbament en obrir la carta que temies i ,a desgrat del lleuger tremolor que t'invadeix , l'agafes , i t'acostes més a la llum crepuscular que amb prou feines il·lumina  la safata amb fruites seques, seques com els teus ulls. Uns ulls esgotats de plorar llàgrimes silencioses ....el silenci al teu voltant és espès i dens , el temps s'ha aturat i les poques hores vives que cuegen encara  no gosen a moure's de rere la cortina....i ben fort prems entre les mans un plec de paper que es doblega sota el pes dels mots plens de tristor....

 Estimada Catherina,
No puc evitar d'escriure't aquesta carta, encara que en sóc conscient que ja és tard, massa tard per a tu i per a mi , tard per a nosaltres, fa ja un any que et vaig deixar a desgrat meu.......(......)
- Jo no llegiria cartes privades , això és invadir la intimitat.
- Ca quines bestieses dius, tros d'ase! 
- Que no que et dic que no, això és massa emotiu, no hi tens cap dret!
- Sóc el narrador puc fer el que vulgui!
- I a mi què! jo sóc més important que tu saps?
- Més important ?au home ves! , no em facis riure que em pixo! qui ets tu?
- Doncs sóc un lector anònim, bé una lectora anònima, vull dir, i tinc tot el dret a protestar!
- Bé, d'acord només un fragment més ...
- Però el trio jo, sinó res!

I és per això vida meva, flor del meu cor , que vaig haver de marxar.....ferit d'amor ,impotent per oposar-me als designis dels meus pares...
- I prou!
- Tu estàs ben boig! toca't de l'ala estàs, has fet malbé un relat amb la teva mania de no llegir tota la carta, jo plego ja t'ho faràs!

35 comentaris:

  1. oh! un cop començat, ja no paris ni a mitges!!!! ho vull saber tot!! què li diu a la Caterina!!!! que sóc tafanera!!!

    un altre amor impossible!!! ai, quantes passions s'han perdut i es reflexen en aquest quadre!

    ResponElimina
  2. Ha estat increïble el desdoblegament de la història. Sempre he admirat la manera en que mires els quadres, veient-los i donant-los vida. Avui he descobert la capacitat que tens de moure els fils del que escrius, sense perdre mai la governabilitat.
    Felicitats, Elvira.

    ResponElimina
  3. Hahaha, això és meta-literatura, no? Molt ben pensat, t'escapes de totes les històries romàntiques que semblen sortir d'aquest quadre, bona feina.

    ResponElimina
  4. Boníssim, Elvira, m'agrada com t'escapes pel fort de dalt!

    ResponElimina
  5. ostres! quina passada! traspasses una i altra vegada el mirall.. i sempre sabem on ets... fantàstic, un relat que malgrat ser molt dificultós s'entén de meravella..

    encara que ... ens deixes a mitges i amb un pam de nas..

    ResponElimina
  6. Ens has deixat amb la boca oberta. Genial!!!

    ResponElimina
  7. Molt bo, seguir la passió del passat, i la fotesa de l'instant.

    ResponElimina
  8. Ostres, molt bo, Elvira!! M'ha semblat un escrit molt original. Quina pena no saber que deia finalment la carta... ara ens quedarem amb les ganes... (què cotilla!)... jajajaj
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. És molt bo! I a més és que tens tota la raó: El narrador pot fer el que vulgui però qui de veritat mana és el lector. :-))

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Aquesta vessant Pirandello m'encanta. Bon cop, sí senyora. Un petó.

    ResponElimina
  12. JA,JA,JA,JA....

    Això d'escriure tan tard, te els seus unconvenients. Tant dir-me que us deixava tant intrigats, ara m'he mirat el relat i li faltaven dues frases!!!!!!

    PERDONEU!!!

    ResponElimina
  13. Un cop aclarit el tema del meu realt, he de dir-te que m'ha agradat molt el teu. L'he trobat genial!

    ResponElimina
  14. Eeeeeiiii CENSURAAAAA!!! Què ha passat aquí???
    Els lectors volem saber tot el contingut de la cartaaaa!!

    Que la llegeixi!! Que la llegeixi!!

    :-)))

    ResponElimina
  15. Per cert... bona elecció el nom de Catherina ;-))

    ResponElimina
  16. Jo ara plego...però tu no pleguis mai d'escriure!
    Genial la proposta!
    Sincerament, genial!

    Una abraçada, Elvira.

    ResponElimina
  17. Jo l'he llegida! L'he llegida! Sóc tafaner, descarat i descregut!

    Molt bo!

    ResponElimina
  18. Escrius magníficament bé. Te'n surts molt bé en tots els registres. He de confessar que fa ben poc que començo a entrar amb una certa freqüència als blogs. El teu, a partir d'ara serà imprescindible :-).

    ResponElimina
  19. Un quadre, un paisatge, una cara...inspiren paraules. I tú ho fas aqui establint un dilema, després d´una petita introducció molt bellament escrita. El narrador d´històries com un petit déu, que fa i desfà segons li sembla.M´he comprat un llibre de faules del R.L.Stevenson on a una d´elles, dos dels protagonistes de la illa del tresor fan un descans entre capítol i capítol i discuteixen sobre la valoració que fa dels persontges el propi autor.

    I Vermmeer, suposo que has vist La noia de la perla i la història del quadre, un fresc d´una època i d´una societat preciosament filmada.

    Bé, t´aplaudeixo jo també. M´ha agradat molt aquesta entrada.

    ResponElimina
  20. moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  21. Com que ja és una mica tard i no estic del tto fi he hagut de llegir un parell de cops la història per a entendre-ho. Hi ha gent que s'ha quedat amb certs dubtes! Sabrem com acaba?

    ResponElimina
  22. Ja n'hi ha de gent que té aquestes manies!!! s'ha de llegir tot (bé, si és un llibre i es fa feixuc les descripcions es poden obviar... no?)

    *Sànset*

    ResponElimina
  23. No sabies que això NO és Fa!
    Quina idea més original! Però quina rabia!
    La pots acabar, eh? Si?
    Doncs CLAR!
    M'has deixat amb ganes de sabeeeeeeeeeeer més!
    Boníssim!

    ResponElimina
  24. Abert, Sànset, Mortadel.la gràcies!

    ResponElimina
  25. ens has deixat amb un pam de nas....

    ResponElimina
  26. Realment, un text molt... (I si no acabo el meu comentari? Així quedem en pau...)


    d.

    ResponElimina
  27. ei l'espontani eixe,ja li val!!!!je,je,que bo!

    ResponElimina
  28. bo, bo, bo, bo...!!!

    ;¬)*

    (però sabrem com acaba???)

    ResponElimina
  29. Gràcies garbi24, deomises, isabel, barbollaire! potser continuarà...mai se sap

    ResponElimina
  30. Molt bé aquest relat que va saltant del text a l'espectador. Molt original :)

    ResponElimina
  31. jaja, moooooooooooooooolt bo!!!!!!!!!!!!!!!!!!! encara estic espectant amb el que diu la carta.....
    Petonets

    ResponElimina
  32. Genial! Molt, però que molt i molt bo!
    Petons!

    ResponElimina

benvinguts comentaris