Paisos Catalans

divendres, 1 d’octubre de 2010

Octubre, octubrer

Resulta que aquesta planta amb flor s'anomena octubrer,
Callistephus chinensis pels entesos i enteses, no sé si el nom és perquè és una planta pròpia del mes d'octubre....Hi ha moltes més coses que poden rebre el qualificatiu d'octubrer. Per exemple jo estic en una edat octubrera ( tardorenca)....i de moment enceto aquest mes octubrer d'octubre ( valgui o vagui la redundant redundància) amb un pòsit un pèl preocupant de desànim post-vaga; i també amb un polsim d'esperança....ja no sé que pesa més ....he posat el desànim i l'esperança en una balança imaginària i de moment l'equilibri és precari però hi ha empat. Ahir , l'últim dia de setembre,  el dia va començar molt bé amb una trobada breu però molt agradable, després en arribar a la feina ja va ser tot o gairebé tot un exemple de la famosa Llei de Murphy....imprevistos de darrera hora em van fer avançar la classe de darrera hora ( estic redundant octubrera ho sento); és a dir que l'espai que tenia i volia aprofitar per acabar de pensar el que faria i com fer-ho se'n va anar en orris i no va sortir-me bé la sessió de classe...és clar que som humans i "humanum errare est " i també és possible que la meva autoexigència  sigui massa alta...I podeu pensar és que no programeu , que no us prepareu les classes? és clar però som humans i treballem amb persones , no es pot preveure tot i de vegades es reuneixen tot una sèrie de condicionants que no ajuden....O sia que em van caure els ànims als peus i el mes d'octubre tot sencer damunt del cap. Espero que avui em surti tot millor. 

13 comentaris:

  1. Mai no hi ha dos dies iguals...Sortosament! Ànims Elvira, un dia és un petit gra en la balança dels dies.

    ResponElimina
  2. Cada dia és un dia nou! Segur que avui tot surt bé! I si no demà!

    Una flor bonica aquesta de l'octubre!

    ResponElimina
  3. ostres quin nyanyo!
    tardarà a arribar una tarda de tardor tan "retardada", segur que acabarà sent l'excepció que confirma la regla!

    ResponElimina
  4. ei, segur que l'octubre serà millor que el final del setembre... no pot ser tot mala sort!

    ResponElimina
  5. segur que avui haurà anat molt millor!!! dies, hores dolentes les tenim tots!!!

    no l'havia vist mai aquesta flor. el color és espectacular per ser de tardor!!!

    ResponElimina
  6. T'asseguro que és un bon dia per assegurar que hi ha coses que no es poden preveure de cap manera. Ara me'n vaig i tampoc no estic per escriure res, però és probable que demà en faci un post. O quan m'acabi de recuperar de l'ensurt.

    ResponElimina
  7. Segur que tot ha anat bé, oi? :-)

    ResponElimina
  8. "humanum errare est", Elvira. I tant que sí, només faltaria!
    Però segur que no vas tan errada com sents i del que t'exigeixes!
    Segur que avui haurà tornat la calma!
    Disfruta del cap de setmana i descansa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. És quasi impossible que tot surti tal com una persona ho ha programat. I més si pel mig s'hi barreja el tracte humà. I quan ens passa ens sentim en certa manera desanimats. Cal, però, seguir treballant en la mateixa línia i només així, abase de cosntància, es dóna la volta a les coses. Ànims!

    ResponElimina
  10. Aquests contrastos de color són un toc d'atenció i ens fan saber que tot es mou i canvia.

    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Gràcies Pilar, Carme, lolita,, kika, Rits, xexu, Rita, fanal blau, Albert, montse pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  12. A mi octubre em recorda el Margarit de "són tants octubres dels teus ulls als meus". Trobo especialment deliciosa aquesta època de l'any, fins de la vida.

    ResponElimina
  13. Gràcies Helena! molt maco "són tants octubres dels teus ulls als meus"

    ResponElimina