Suportar els cops de martell dels obrers que fan reformes al pis de sota en dissabte és una forma de meditació.....no em deixa la ment in albis però em fa venir una mena de fam espiritual.....fam que saciaria cruspint-me sencer un dels pobres operaris que ai las! han de treballar també dissabte.....m'imagino que per ells deu ser una llauna, o una sort? poder seguir treballant....jo n'estic fins als nassos d'ensumar la pols, l'olor de pintura i de sentir trontollar el terra i retrunyir les parets....
Rastres de guix i ciment arreu. Gran excusa que em permet no netejar. Per a què si tornarà a restar tot brut en un moment.. Podria aprofitar l'avinentesa per a filosofar com ho feia Nietzsche....a cops de martell.....potser baixaré i els demanaré si em deixen fer martellades.... Ells no saben que estan filosofant es pensen que treballen...
I jo amb la feinada que tinc vaig i escric això....
Rastres de guix i ciment arreu. Gran excusa que em permet no netejar. Per a què si tornarà a restar tot brut en un moment.. Podria aprofitar l'avinentesa per a filosofar com ho feia Nietzsche....a cops de martell.....potser baixaré i els demanaré si em deixen fer martellades.... Ells no saben que estan filosofant es pensen que treballen...
I jo amb la feinada que tinc vaig i escric això....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris