aix... m'hi sento tant identificada amb aquesta imatge a hores d'ara... esperem que s'aguanti a dalt de tot (encara que sempre hi ha el perill que el fràgil equilibri assolit a dalt de tot, ens retorni a la realitat i a la necessitat constant de tornar a empènyer amunt ben amunt....) o que rodoli definitivament al buit per precipicis inabastables i puguem, per fi, descansar... petons
Cal que els que ens estimen ens ajudin a deixar EL NOSTRE NOM DE SÍSIF ENRERE. Dóna'm la mà i deixa que la roca rodoli. No és tan important aconseguir que resti al cim.
Potser que rodoli al buit o potser no és important que resti al cim però en tot cas de moment em toca empènyer....Gràcies a totes dues: Mar, Virgínia ,pels comentaris
Com Sísif empenyo a rodolons una gran pedra muntanya amunt i quan arribo al cim la roca rellisca avall i apa som-hi! a tornar a començar.....
aix...
ResponEliminam'hi sento tant identificada amb aquesta imatge a hores d'ara...
esperem que s'aguanti a dalt de tot (encara que sempre hi ha el perill que el fràgil equilibri assolit a dalt de tot, ens retorni a la realitat i a la necessitat constant de tornar a empènyer amunt ben amunt....) o que rodoli definitivament al buit per precipicis inabastables i puguem, per fi, descansar...
petons
Cal que els que ens estimen ens ajudin a deixar EL NOSTRE NOM DE SÍSIF ENRERE.
ResponEliminaDóna'm la mà i deixa que la roca rodoli. No és tan important aconseguir que resti al cim.
Potser que rodoli al buit o potser no és important que resti al cim però en tot cas de moment em toca empènyer....Gràcies a totes dues: Mar, Virgínia ,pels comentaris
ResponElimina