Quin goig treballar davant aquest finestral obert a la llum blava d'aquest cel com pintat d'aigua de mar.Voldria fer com Alícia al país de les meravelles i menjar un bocinet de galeta per empetitir-me i convertir-me en un dibuix de dues dimensions per entrar dins un quadre. Li preguntaria pels seus somnis a aquest home en mànigues de camisa...si està contemplant el paisatge entotsolat en els seus pensaments, en les seves cabòries..si és feliç o està cansat...si és diumenge i fa hores extres per arribar a finals de mes ...o si és divendres i pensa en el cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris