Aquí , en aquest racó il·luminat per una escletxa de llum entrant a pleret per la finestra oberta....aquí ,en aquesta habitació buida de gent però plena de claror.... en aquesta cantonada i aquest angle precís de la buidor, et busco. I en aquesta habitació plena d'eco ,segurament, curulla de silencis i quietuds , orfe de veus i de presències, et cerco i no hi ets. No hi és ningú . No hi ha ningú. Tu tampoc.
Només aquesta escletxa ferida de sol que juga dibuixant somriures de llum rectangulars a la paret.
Una preciosa interpretació d'aquest quadre de Hopper.
ResponEliminaPer celebrar els 6 anys dels Si dubto sóc... em faig un viatget pels posts més llunyans, que crec que no havia llegit mai. No record quan vaig arribar-hi.