La finestra de la nit A qui no li agrada tafanejar una mica a través de les finestres d'un habitatge i observar un retall de la vida dels seus ocupants? L'habitació com una aresta és plena de llum i aquesta llum il·lumina tot l'habitacle. Intuïm els mobles vermellosos ....una dona d'esquena inclinada cap endavant com si cerqués quelcom que ha perdut....o potser està fent alguna altra cosa...la llum dispara amb una ràfega d'aire una cortineta blanca.....el terra és verd com un camp de gespa....les parets d'un groc pàl·lid. I la llum ,aquesta llum que vessa per les finestres vers els ampits, vers el carrer, cap a la nit de fora....es projecta fins a nosaltres, nit de finestra o finestra de la nit...o la nit per la finestra.....
T'agrada Hopper, eh? A mi em sembla una mica, mica sosainas... potser és que no li he agafat bé el sentit. Prefereixo Magritte com pots veure!.
ResponEliminaAra el comentari que en fas trobo que resulta molt intrigant...
Dóna bo llegir-te.
ResponEliminala veritat és que si que atrau la llum d'un pis de nit... i veure el que hi passa dins és una sensació tot estranya... veure sense ser vistos captant moments intims... molt sovint del tot innocents... i més que gent... a vegades el que atrapes són objectes i et dóna la mateixa sensació d'espiar-los, per què són objectes amb un significat i una història i una estètica que no conèixem i potser ens diuen tot de coses.
ResponEliminaVirginia m'agrada molt Magritte però Hopper m'atrau molt precisament per l'aparent senzillesa...gràcies per les teves paraules. No fa gaire he fet un post sobre la Memòria, de Magritte.
ResponEliminaGràcies Kweilan.
Gràcies Calaix, és veritat això que dius...aquesta sensació d'espiar...