Paisos Catalans

divendres, 30 d’octubre de 2009

Gacela del mercado matutino. García Lorca



Foto del 1936 dreta


1930
amb un amic



Por el arco de Elvira
quiero verte pasar,
para saber tu nombre
y ponerme a llorar.
¿Qué luna gris de las nueve
te desangró la mejilla?
¿Quién recoge tu semilla
de llamaradas en la nieve?
¿Qué alfiler de cactus breve
asesina tu cristal?

Por el arco de Elvira
voy a verte pasar,
para beber tus ojos
y ponerme a llorar.
¡Qué voz para mi castigo
levantas por el mercado!
¡Qué clavel enajenado
en los montones de trigo!
¡Qué lejos estoy contigo,
qué cerca cuando te vas!

Por el arco de Elvira
voy a verte pasar,
para sentir tus muslos
y ponerme a llorar.

6 comentaris:

  1. Sempre m'ha entusiasmat la veu que va saber posar-li Carlos Cano a las Gacelas y las Casidas de Federico García Lorca.
    Els seus poemes han estat musicats i interpretats per molts, però ell és el meu preferit. Tot i que hi ha una interpretació de la Mayte Martín que...Em sembla que vaig a penjar-la en un post!

    Gràcies per apropoar-lo una vegada més!

    ResponElimina
  2. Sempre que veig un poema del García Lorca o una foto, em poso trista...no em passa amb altres de la seua generació que també van tenir un final tràgic, però, amb ell, sí.

    ResponElimina
  3. Quin poema més bonic.

    Què gran en Lorca!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Federico García Lorca m'ha agradat des de sempre m'he llegit la seva obra, he llegit sobre ell, i és cert que de vegades fa venir tristesa...Impagables les versions musicades de les casides i les gaceles de Carlos Cano! Gràcies per les vostres visites i comentaris...com que estic trista les paraules de Lorca em vénen de gust

    ResponElimina