Paisos Catalans

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Parella en un hotel .Versió a llapis.

Et podria dir tantes coses que no et dic...i em podria callar encara més les que ja em callo! ¿Com podria explicar-te que les novel.les que m'empasso com una medicina, les paraules que em bec amb els ulls com un beuratge màgic, enlloc d'allunyar-me de tu m'hi apropen més? Ja ho sé...ja ho sé que les relacions com els personatges dels bons llibres creixen, canvien, s'allunyen i s'apropen i es tornen, davant dels nostres atònits ulls...a voltes incomprensibles i d'altres massa sabudes....Com podria dir-te tot allò que visc llegint, tot allò que llegeixo mirant-te , observant-te de reüll mentre tu, dret i palplantat , fumes ,pausadament ,tot albirant més enllà de la finestra un horitzó prim com una fulla d'afaitar on ballen i es confonen el mar i el blau del cel....com perseguint amb l'esguard el darrer rastre de l'últim raig de sol de la tardor....Què hauria de passar? M'hauria d'aixecar ,de sobte, de la butaca i deixar el llibre entreobert en un dels braços? T'hauria de sorprendre per darrera, com una caçadora furtiva d'afecte i abraçar-te?

5 comentaris:

  1. M'agrada aquesta continuació de la història. Potser pinta millor que no semblava... però algú serà capaç de fer el primer gest?

    ResponElimina
  2. Continuarà....ja veurem crec que que sí algú farà el primer gest...gràcies Carme

    ResponElimina
  3. L'altra versió de la història. M'agrada :))

    ResponElimina
  4. M'agrada la versió a llapis de la història, i també l'homenatge a la literatura, ella l'entén per que les novel.les li han enxamplat l'esperit, i... si jo crec que farà el primer pas, les dones som més valentes

    ResponElimina
  5. òndia gràcies Estefana! ep i gràcies a tothom!

    ResponElimina

benvinguts comentaris