Paisos Catalans

dilluns, 25 de gener de 2010

LA PLUJA

La pluja cau des de molt amunt, o això diuen....deien que sempre plou cap per avall....fan nosa els paraigües.
Com m'agradaria córrer lliurement sota la pluja a l'encalç d'un bell somni perdut! 
Hauré de queixalar una poma.

14 comentaris:

  1. ...o anar al cinema a reviure somnis perduts o a descobrir-ne de nous ;)

    Si fes calor a mi també m'agradaria córrer i ballar sota la pluja!

    ResponElimina
  2. Jo, com la Marta M.Q., si fes caloreta, encara... :P

    ResponElimina
  3. Tens esperit de poetesa :-)

    A mi m'agrada moltíssim la pluja al camp, a la muntanya, o sentir el soroll d'una bona tempesta... però la pluja a la ciutat em fa patir, sempre tinc por de patinar i caure (no tinc força als genolls i no em puc aixecar sola) i, a més, m'empipa esquitxar-me els peus, les sabates i els baixos dels pantalons d'aigua bruta :-P

    Ara bé, aquesta escena que descrius de córrer solta la pluja és maca... a mi també m'agradaria si, com dic, no fos a la ciutat :-)

    ResponElimina
  4. Sempre n'hi ha nous...

    Torno a taralejar, aquella cançó que tan m'agrada.
    Te l'adjunto per si la vols cantar també.


    Per construir un bell somni
    el primer que cal és estar despert,
    mà ferma per dur les brides
    i fer-se un projecte a mida
    comptant que tot s'encongeix.

    Materials de primera.
    Amples i profunds els seus fonaments,
    a prova de malentesos,
    compromisos, interessos
    i accidents.

    Orientat al sud i protegit dels vents.

    Res no cura les ferides com un bell somni.
    Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
    Què seria de nosaltres sense un bell somni?
    Què en faríem, del dia i de la nit?

    Per construir un bell somni
    cal posar-s'hi a plena dedicació
    i estar pendent, a tota hora,
    de si riu, si dorm, si plora
    com si es tractés d'un nadó.

    I pel bé de l'empresa
    és indispensable estar assabentat
    que a la fi de la proesa
    serà una sorpresa
    el seu resultat.

    Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

    Res no cura les ferides com un bell somni.
    Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
    Què seria de nosaltres sense un bell somni?
    Què en faríem, del dia i de la nit?

    Per construir un bell somni
    cal a més a més ser prou eixerit
    –quan es gira la fortuna–
    per sortir d'entre les runes
    i fer-ne un altre, tot seguit.

    ResponElimina
  5. Per que no busca un lloc discret salta, corre , balla sota lapluja , encompte que el lloc sigui discret.

    ResponElimina
  6. ^-^Fa uns quants dies que plou,no?

    ResponElimina
  7. "Sempre plou cap per avall....fan nosa els paraigües". M'agrada! I m'agrada portar bótes d'aigua.

    Estic d'acord amb l'Assumpta, això que has esrit fa molta olor de poesia!

    ResponElimina
  8. Marta MQ, Rita...és cert bé més de gust quan fa calor...Assumpta, no creguis de fet en la vida real i pràctica opino exactament el que tu de la pluja...et mulles i et refredes, pots relliscar...però era més en to retòric poètic que real...
    Fanal fanalet quina cançó més maca! la cantaria a cors que vols (a grito pelado) si en sabés la música...moltes gràcies!
    Striper...si hauria de ser discret el lloc per que igual se'm enduen ...jaja
    Sí Maria fa uns quants dies que plou...però no plou igual a tot arreu...

    ResponElimina
  9. Elisenda just quan tu estaves deixant el comentari també estava jo escrivint el meu...i ara l'he vist...gràcies...per l'olor de poesia...un honor considerar-me una mica poeta!

    fanal blau no no la coneixia aquesta del Serrat...en quin món visc?

    ResponElimina
  10. Mullar-se sota la pluja dona sempre una sensació de llibertat.

    ResponElimina
  11. Jo trobo que la pluja sempre és creadora de somnis... no sé perquè, però potser una poma pot ajudar :)

    ResponElimina
  12. Gràcies kweilan, sí sí que dóna sensació de llibertat! Carme sí la pluja i la poma ...i els somnis..bona nit!

    ResponElimina
  13. El que diré potser és ploure sobre mullat, però la imatge és preciosa...

    Aquestes connexions virtuals són bells somnis trobats que ens engresquen a seguir somniant.

    I somiar que no cal somiar, que el millor somni és ara, mentre escribim i ens llegim i sentim i seguim i i i..

    ResponElimina
  14. bloggup-Dolors gràcies pel comentari...seguirem correm virtualment sota la pluja a l'encalç de tots els somnis possibles!

    ResponElimina