Una passejada desconeguda per trobar una jaqueta tronada i un petó colpidor. 143è Joc literari

Anit entre somnis de petons dolços i tendres vaig iniciar una passejada onírica, desconeguda, nocturna, excitant i fugitiva envers el país del mai més i del sempre ara.....vaig caminar i caminar amb el regust dolç d'un petó a l'encalç d'un impossible país on tot fos possible...la passejada fou llarga, sentida, inesperada....però al final de l'horitzó entre boires i colors vaig albirar alguna cosa amatent a la meva arribada.....Era el meu tresor! una feliç troballa! allà davant els meus peus una jaqueta negra, apedaçada amb retalls de roba virolada i ratllada, una mica esquinçada per la part de les mànigues....una jaqueta una mica tronada però que era per a mi, només per a mi ! I vaig prendre la jaqueta ,i tot i estrenyent-la contra el meu pit, ben fort li vaig dar un petó sonor, dolç i colpidor.....màgic! i la jaqueta se'm va abraçar i es va omplir d'amor.....li van créixer braços, mans i es va formar un cos.....que em va tornar el petó dolç i el petó sonor i .....el petó final fou colpidor!