Paisos Catalans

divendres, 29 de gener de 2010

Versant Una Sortida Digna

Atrapada en la sínia del temps
presonera entre murs invisibles
carregada amb mil records
El pes em doblega els batecs
i el cor , indignat, inicia un càntic :
CAL CERCAR UNA SORTIDA
i jo, com ell, penso el mateix.
Buscaré la sortida d'aquest laberint
tan se val si amb Ariadna o amb Teseu
no una sortida qualsevol
 una sortida digna
ben digna
Encara que hagi de matar
el Minotaure
amb el garrot de l'oblit.







13 comentaris:

  1. En el cas que haguem de sortir, una sortida digna és la millor opció.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Sempre s'ha de buscar una sortida...
    i de vegades, si cal, el garrot d'algun oblit.
    Bon poema!

    ResponElimina
  3. Caram!! De categoría! :-) Estic segura de que a en Tibau li agradarà molt!! :-)

    Jo ho trobo molt difícil, aquesta vegada no m'hi atreveixo pas...

    ResponElimina
  4. gràcies a tu i a tothom per tantes sortides dignes

    ResponElimina
  5. Està molt bé, m'ha agradat... doncs ja en compartirem un altre!

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Molt be un aplaudiment molt llarg.

    ResponElimina
  7. gràcies Sànset,les sortides si cal sempre dignes,gàcies fanal blau, Assumpta, moltes gràcies per això de la categòria! Jesús M gràcies a tu per la proposta; Carme anem compartint llibres i contes:-) striper...gràcies per l'aplaudiment...

    ResponElimina
  8. Quina sortida més digna, m'ha agradat molt! I sobretot, que no ens atrapi el Minotaire!u

    ResponElimina
  9. Felicitats pel poema. Tot i la càrrega feixuga que suporta, no es dona per vençuda, disposada a sortir-ne de la millor manera, no de la la més fàcil. ^_^

    ResponElimina
  10. gràcies la meva perdició pel comentari

    ResponElimina
  11. Una proposta digníssima la teva!
    (de segur que la meva sortirà per la porta del darrere).
    Sigui un conte "normal", un monosil·lab, sigui un poema... m'agrada com escrius!
    ;)

    ResponElimina