Atrapada en la sínia del temps
presonera entre murs invisibles
carregada amb mil records
El pes em doblega els batecs
i el cor , indignat, inicia un càntic :
CAL CERCAR UNA SORTIDA
i jo, com ell, penso el mateix.
Buscaré la sortida d'aquest laberint
tan se val si amb Ariadna o amb Teseu
no una sortida qualsevol
una sortida digna
ben digna
Encara que hagi de matar
el Minotaure
amb el garrot de l'oblit.
amb el garrot de l'oblit.
En el cas que haguem de sortir, una sortida digna és la millor opció.
ResponElimina*Sànset*
Sempre s'ha de buscar una sortida...
ResponEliminai de vegades, si cal, el garrot d'algun oblit.
Bon poema!
Caram!! De categoría! :-) Estic segura de que a en Tibau li agradarà molt!! :-)
ResponEliminaJo ho trobo molt difícil, aquesta vegada no m'hi atreveixo pas...
gràcies a tu i a tothom per tantes sortides dignes
ResponEliminaEstà molt bé, m'ha agradat... doncs ja en compartirem un altre!
ResponEliminaUna abraçada
Molt be un aplaudiment molt llarg.
ResponEliminagràcies Sànset,les sortides si cal sempre dignes,gàcies fanal blau, Assumpta, moltes gràcies per això de la categòria! Jesús M gràcies a tu per la proposta; Carme anem compartint llibres i contes:-) striper...gràcies per l'aplaudiment...
ResponEliminaQuina sortida més digna, m'ha agradat molt! I sobretot, que no ens atrapi el Minotaire!u
ResponEliminaGràcies Cèlia!
ResponEliminaFelicitats pel poema. Tot i la càrrega feixuga que suporta, no es dona per vençuda, disposada a sortir-ne de la millor manera, no de la la més fàcil. ^_^
ResponEliminagràcies la meva perdició pel comentari
ResponEliminaUna proposta digníssima la teva!
ResponElimina(de segur que la meva sortirà per la porta del darrere).
Sigui un conte "normal", un monosil·lab, sigui un poema... m'agrada com escrius!
;)
moltes gràcies -assumpta-!!!
ResponElimina