Altre cop la pluja

Altre cop la pluja. Una altra vegada, primavera maleïda, els núvols van prenyats de possibles tempestes i d'humitat segura. Conec persones molt valentes. Valentes per lluitar per la vida, valentes per somriure a pesar de una salut inestable per culpa d'un estúpid, abominable, emprenyador melanoma...conec una gran persona que té una vinculació estreta amb el poble dels escuts amb ocell...que fa de la vida, les ganes de viure i la il·lusió el seu escut tendre i ferm per fer front als inconvenients, i dir "inconvenients" és un eufemisme.

Jo admiro moltíssim a aquesta gran persona, i també, per descomptat, l'estimo. I tinc l'honor de gaudir de la seva amistat. Ha estat prop de la mort però l'ha vençut, i una vegada i una altra la mira des de lluny i la mort , esporuguida, ha de retrocedir, cames ajudeu-me. La vida pot més. L'alegria de viure. El bon humor. La serenitat. I no me'n puc estar d'admirar com es pren la vida, com entoma la malaltia amb la qual, obligadament, comparteix més estones de les que voldria...

Jo n'estic convençuda que guanyarà terreny cada dia més la salut i el podrit melanoma anirà retrocedint fins fer-se un punt minúscul que s'esvanirà del tot fins desaparèixer. N'estic convençuda.