Tempestes de primavera produeixen mots inconnexos

El canvi climàtic ens ha dut, paradoxalment, una primavera com les d'abans: incerta, variable, arrauxada, tempestuosa...I no sé sé si és bo o dolent. O potser va més enllà. Llegeixo astorada als diaris que una altra plaga, pandèmia, ens amenaça: la grip porcina que ja ha causat morts a Mèxic i semble que es pot estendre més....Com els éssers humans ens comportem, de vegades, com els porcs, al final n'hem acabat per agafar la seva grip......comentari un pèl patètic però m'ha sortit així.

Hi ha milions de blocs al món. A l'univers de blogger milions també...quants en puc arribar a conèixer, a llegir? Suposo que és una mica com en les relacions personals...no arriben mai a conèixer totes les persones que voldríem ....i ens relacionem una mica en espiral, o en xarxa...jo conec algú que coneix algú altre que coneix algú que em coneix a mi....Cercles. De vegades excèntrics, de vegades concèntrics....

Quantes vegades no hauré dit i escrit que la pluja si no plou bé i reposadament ,em treu de polleguera?

Brevíssimes fraccions d'espurnejants lucideses em sobrevenen i se'n van deixant petja damunt la platja dels meus mig esborrats somnis d'abans. Les tempestes de primavera produeixen mots inconnexos que són com nuvolades que es desenvolupament ràpidament i descarreguen ràfegues de paraules sense connectors....sense coherència.....El rostre dels desapareguts, la memòria dels rostres desapareguts del mapa mental de la nostra infantesa esdevinguts cirrus, cumulonimbus i altres menes de núvol .....provocant tamborinades primaverals....atacs aguts de nostàlgies i melangies.....

Paraigües trencats amb les barnilles d'alumini mig partides. La derrota.