El gran Pessoa! amant de l'ocultisme, divers i amagat entre els seus heterònims i semi-heterònims.
Fragment del llibre del desassossec:
100. Visc sempre en el present. El futur, no el conec.El passat, ja no el tinc. Em pesa un com la possibilitat de tot.,l'altre com la realitat de res. No tinc esperances ni enyoraments. (....)Mai no he estat més que un vestigi i un simulacre de mi. El meu passat és tot allò que no he conseguit ser. i les sensacions de moments passats no em provoquen enyorança: allò que és sentit exigeix el moment; passat aquest moment, es gira full i la història continua, però no el text. (...)
No vull res més de la vida que sentir-la perdent-se en aquests capvespres imprevists, al so d'infants aliens que juguen en aquests jardins embalats per la malenconia dels carrers que els envolten, i copats, més enllà de les rames altes dels arbres, pel cel vell on els estels recomencen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris