Paisos Catalans

dimecres, 8 d’abril de 2009

ELOGI DE LA DESMESURA

Sóc conscient i inconscient que el meu bloc és desmesurat. Hi aboco tot el que em passa pel cap i per les puntes dels dits...dels capcirons em surt el prémer les tecles de l'ordinador per escriure, per "penjar" fotos, imatges..vídeos...és desmesurat i excessiu...vaig inaugurar el bloc el febrer i l'he farcit com un gall dindi a punt d'anar a taula....( segueixo tractant de posar transcendència amb els punts suspensius).

Però el cos, el cap i el cor - per una vegada d'acord tots tres- em demanen això :la no -contenció ni la mesurada sensatesa de l'equilibri assossegat....Hi ha bloc estètics, molt. Altres, on tot el contingut és d'una suprema qualitat literària, altres tenen el do i l'encert d'una exquisida sensibilitat poètica. Jo no hi puc fer més. Potser dintre d'uns dies, mesos, instants se'm passarà de cop i volta aquesta dèria, fal·lera, deler imperiós de farcir , (horror vacui) tots els espais d'aquest àmbit blocaire i el deixaré morir i el meu bloc passarà a surar, cadàver, per l'espai internàutic acompanyat d'altres cadàvers de blocs deixats anar de la mà dels seus creadors/res...No ho sé pas.

Sí és un auto elogi a la desmesurada desmesura del meu furor blocaire....excessiu com la pluja d'enguany, "bizarre " "melange de tout", però la vida són quatre dies i nits mal comptats, mal comptades i potser tinc pressa....i tant se val ningú llegeixi aquests mots...perquè els llegeixo jo... tots els meus "jos" i els meus alter egos geminians. Potser tot plegat no té sentit, ni solta ni volta...com deia la meva àvia materna TOT SÓN VUITS I NOUS I CARTES QUE NO LLIGUEN.

A mi m'agrada el meu bloc, perquè és meu. Perquè el vesteixo i el basteixo jo., perquè forma part d'una part de la meva vida, perquè em fa il·lusió, perquè em serveix per seguir tirant cap endavant del carro quotidià de la solitud, de la decepció i de les petites i grans pors...perquè m'ajuda a buidar el pap i el cap...i no em sap greu ni em fa vergonya que sigui en aquesta pica el meu bateig d'escriure desmesurat....

És un clàssic mencionar allò de la rauxa i la disbauxa dels catalans...però m'hi arrenglero a les rengles malgirbades dels arrauxats i arrauxades, de la desmesurada desmesura....ja ho sé que és al pot petit on es fa la bona confitura...però el dolç no m'agrada gaire i preu per preu sabates grosses!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris