La mort

La mort, de vegades, irromp, de sobte i per sorpresa en les nostres vides. Contradic el poeta perquè de vegades arriba contra tot pronòstic i no l'hem pas demanada. La mort, aquesta desconeguda irreverent, no respecta res, tant li fa dates, ocasions, moments...no, no respecta res ni ningú. Hi és present en les cuines, en un got de taronjada, es pot presenta entremig d'una trucada i no ens deixa ni tant sols començar a parlar amb l'altre banda de l'auricular perquè ella, la gran dama de la mort amb la dalla esmolada,ha decidit ja emportar-se l'interlocutor i no respecta res ni ningú....la mort com un huracà s'endú per davant tot el que tenim, sense demanar permís, sense importar-li gens ni mica que sigui un dia especial del calendari.

La mort arriba i sense trucar a la porta, es filtra per les escletxes, brama i empudega amb el seu alè fins tot a través dels fils d'un telèfon....i qui ha trucat es queda perplex i astorat sense poder impedir que la mort faci el fet, sense poder impedir que la mort espatlli la felicitació del sant....maleït sant Jordi, que ocupat i distret amb la seva celebració ,no ha tingut cura de qui era conegut pel seu nom i se l'ha endut. Amb traïdoria.

Potser d'alguna manera, l'havien cridat? Potser inconscientment o conscientment li havia estat enviada una instància en un instant de defalliment? Potser la mort havia tramitat aquesta petició amb celeritat i simplement el termini vencia avui pel matí? Era el petit de vuit germans. Quina presa havia? Per què?