La Teta asustada

Us la recomano especialment. A mi em va agradar i sorprendre. Crec que és una pel·lícula honesta i feta des del respecte per la tradició més atàvica del Perú i des de la sensibilitat...l'escena en que la protagonista i el jardiner intercanvien unes paraules, que signifiquen molt més del que diuen, sobre el fet de la por d'ella i del perquè no hi patates al jardí, jo la trobo plena de tendresa....és la primera vegada que ella parla amb un desconegut del contingut de la seva por.