De crustaci a amfibi

Fa dies que vaig decidir que era un crustaci, en concret: un cranc que caminava de costat. És de savis i de sàvies rectificar, per això i en concordança amb la climatologia primaveral plujosa, el millor és transformar la meva natura en amfíbia.

Els amfibis poden viure a l'aigua i a la terra,la seva naturalesa és dual. I el més fantàstic de tot és que posseeixen un aparell respiratori dúplex que els permet utilitzar els pulmons o bé la pell ( potser no és una explicació del tot acurada ni científica però ja fa el fet). O sigui que és excel·lent ser un amfibi perquè pots sobreviure en un medi aquàtic i terrestre alhora.

Una altra de les desraons per a ser i reivindicar ser amfíbia és que si tinguessin signe del Zodíac serien Bessons m'imagino. I encara els hi trobat un encant afegit, aquest força literari: realitzen una metamorfosi!!! o sia que em remet a Kafka ( encara que l'oficinista Georges Samsa es transformés en escarabat). I els contes de fades? En els contes no podem trobar a faltar una granota a qui s'ha de besar per trencar l'encanteri. És clar que de vegades valdria més la pena que la granota es quedés tal com està.

Ja ho sabeu esperits ionosfèrics, proclamo que m'he reencarnat en granota.

Amfibis del món sencer uniu-vos sota la bandera granotaire !!!

Un món amfibi és possible!!! Amfibis al poder!!! Petonegeu a prínceps i princeses ( si són de conte si no estalvieu-vos els petons) i transformeu-los en granotes!!!