Paisos Catalans

dissabte, 11 d’abril de 2009

Després de la tempesta ve la calma

Aprofito una estona de sol entre tempesta i tempesta primaveral per abocar, de nou, arravatadament i potser irreflexivament també, una allau de mots sense mesura.

Arribo a la platja dels meus antics somnis a bord d'un vaixell atrotinat, mig desfet, amb forats que deixen entrar aigua, amb les veles estripades per la força del temporal , perdut el quadern de bitàcola i amb el timó esberlat...la platja és plena de detritus i peixos mig enterrats en la sorra mullada.

Milers de naufragis han construït una baula de despropòsits com castells d'arena compacta i humida. Dels meus antics somnis hi queden, esquarterats i esparsos, fragments espigolats aquí i allà...només engrunes, vestigis, indicis.. No crec que pugui recuperar-ne cap.

I potser, segurament, així sigui millor, al capdavall trobar-se desfets els antics somnis només vol dir que me n'hauré d'encarregar de fabricar nous somnis. Hauré de somniar altre cop, sense càrregues del passat...inventar-me el present al mateix temps que el visc...deixar passar la llum entre les escletxes de l'ombrívol dia a dia. Renéixer i recrear-me. Copsar l'alé de la vida en cada gota de pluja i en cada bri de gespa, albirar il-lusions com un arc de sant martí , saber veure en cada núvol la fotografia d'un món nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris