Paisos Catalans

dilluns, 18 de maig del 2009

Des del turó

Estic davant de l'ordinador...tinc un horari absurd i fins les tres no tinc classe...però n'he tingut a dos quarts de dotze...Darrere de l'ordinador i davant meu tres finestres em permeten de veure l'horitzó....tot un luxe...veig el retall siluetejat de Barcelona vora el mar......i més enllà Collserola i més lluny encara més muntanyes....El cel avui, ara mateix, té un color blau pàl·lid enteranyinat per uns quants núvols esparsos que juguen a fet i amagar amb el sol....També puc veure part del jardí de l'institut...i el camí que voreja el parc de la Mitja lluna, ple de pins sobretot, parc que en realitat és la continuació del Parc del Guinardó en la seva part més alta....Sóc damunt d'un turó , un dels set turons que té Barcelona...a veure si me'n recordo: Monterols, el Putget, la Creueta de Coll, el Carmel, turó de la Rovira, el Turó de la Peira, i me'n falta un dels set que no aconsegueixo recordar .....ja ho tinc!!! Sant Pere Màrtir era el setè turó.....
Hi ha una quantitat immensa de pol·len acumulat als caminois i caminets del jardí de sota la finestra.....tant que si fa vent sembla talment que nevin volves, de pol·len en aquest cas...i les al·lèrgies s'acreixen amb tant polsim vegetal escampat arreu....i sort que ,de moment, els mosquits tigre deuen fer la migdiada.....et travessen els pantalons i tot...les picades i les nafres posteriors són doloroses i duradores...
Ara estan a punt de ser dos quarts de dues....no recordo si toca que soni el timbre....multitut d'adolescents primaverals començaran a manifestar la joia per acabar les classes del matí...hauré d'anar a encarregar el dinar....Sí també dino aquí. Avui és fantàstic perquè tinc temps per a dinar....el més habitual són 30, 20 o 15 minuts i prou.....ja se sap reunions al migdia que sempre acaben tard....tens classe a les 3.....i no has dinat....i ho has de fer amb un embut....molt dolent per la salut física i mental....però ja se sap els profes vivim tant bé!!!!

2 comentaris:

  1. Això mateix pens jo, què bé què vivim!!!
    Sort que aviat acaba el curs i ens barrejaran per tenir tantes vacances, què bé que vivim!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina

benvinguts comentaris