M'acaba d'entrar una falena, una papallona nocturna d'aquelles tan grosses i grasses...la pobre ,obcecada s'ha ficat dins la làmpada de paper i hi dóna tombs cecs i espetega les ales contra la bombeta...ignorant que acabarà morint contra la llum ... igual que la falena ,nosaltres, també , en ocasions, encegats i encegades per una lucidesa massa lluminosa ens esberlem les ales de la imaginació contra la llum de la realitat que feta flama ens acaba rostint les idees i els pensaments fins que aquests i aquelles es tornen un munt de cendra...
De nit, quan vespreja, quan el sol ja s'ha adormit i potser la lluna apareix en el cel ,els nostres pensaments també enfosqueixen i es posen més tristos, més malenconiosos. Com la papallona nocturna que no és tan maca ni de bon tros com les alegres i acolorides, esveltes papallones diürnes....cosines llunyanes segurament perquè no s'assemblen gaire...
De nit, quan vespreja, quan el sol ja s'ha adormit i potser la lluna apareix en el cel ,els nostres pensaments també enfosqueixen i es posen més tristos, més malenconiosos. Com la papallona nocturna que no és tan maca ni de bon tros com les alegres i acolorides, esveltes papallones diürnes....cosines llunyanes segurament perquè no s'assemblen gaire...
Hola, un amic meu m'ha fet conèixer el teu blog perquè té punts en comú amb el meu. M'agrada molt aquest. Jo també em dedico a l'ensenyament i comparteixo coses amb alumnes. M'interessa molt tot el que aportes
ResponEliminaVirgínia
Moltes gràcies Virgínia....he visitat el teu bloc per sobre i caram! sí que hi ha llibres, escriptor, pintors que compartim!!
ResponElimina