Paisos Catalans

dilluns, 18 de maig del 2009

Emocions

Com la primavera, canviant, intempestiva i contradictòria....com la pluja que cau cap avall sense haver demanat caure, precipitada...així, com en una muntanya russa, les quatre emocions bàsiques: la ràbia, l'alegria , la tristesa i la por se'm barregen en un còctel que em bec d'una glopada i els batecs del rellotge de carn que és el cor marquen els passos i les petjades a destemps pel camí del mig segle...desig de transcendència...de trànsit...?

Les emocions són sobtades, no buscades, són incontrolables perquè estan lligades al més antic i profund del nostre cervell, la resposta a l'estímul intern o extern és ultra ràpida. Tant ràpida que no podem tenir temps de pensar mentre estem sota els seus efectes. Van més de pressa que els pensaments, més de pressa que el vent, més de pressa que la llum...i els seus efectes poden durar el temps d'escriure un post o apunt, o encara més. Però per definició són relativament curtes. Una emoció pot durar 10 minuts, mitja hora, fins i tot tres quarts...ara el sentiment, un sentiment pot durar tota una vida....

L'adolescència n'és plena d'emocions. L'adolescència menopàusica també. Un còctel d'hormones que pugen i baixen, que vénen i se'n van com onades apressades per endur-se'n la major quantitat d'arena possible..I apareixen més freqüents les emocions sobtades...o millor dit les emocions s'apoderen del cos i del cap...et posseeixen i t'encadastren cada cop més sovint....i et sents el tic tac del cor, i els batecs del rellotge...

I dius coses que no volies dir, i escrius coses que no volies escriure...i ets sents ferida i fereixes...i després et sap greu haver ferit i sentir-te ferida...vulnerable i vulnerada...i quan pots pensar penses i dubtes si penses el que penses...si realment pensaves...l'emoció ja és marcida i resta un sentiment de penediment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris