El temps passa tan de pressa quan volem que passi lent i tant lent quan tenim pressa!! ara en faria falta que demà fos diumenge2 enlloc de dilluns. Com em passa, gairebé sempre, m'he deixat pel final les obligacions inexcusables. Quina mandra preparar exàmens. Potser no és mandra....és que m'hi de trencar les banyes... vull dir que sempre li dono alguna que altra volta....i estic enderiada a fabricar un examen imitació model de les proves de selectivitat sobre un fragment d'Amor y Pedagogía on a sobre hi hagin subordinades adverbials.....no gens poètic per ser primavera.
He començat a llegir-me Ulls verds i potser sóc una perepunyetes però he trobat algunes errades garrafals que ja m'han previngut sobre el contingut: el protagonista Maties representa que s'ha casat amb la parella un any abans del final de la guerra, això vol dir que era el 1938....impensable que el govern franquista l'admetés com a vàlid perquè van anular tots els matrimonis fets durant la guerra. Una altra cosa impensable en plena guerra civil :un xicot sa de 20 anys no es cridat a files perquè és orfe? Si el 1938 varen cridar la lleva dita del biberó i fins tot els més grans que ja havien passat de lleva....I si no va anar a defensar la república els qui havien de considerar-lo un traïdor havien de ser els rojos i al contrari havia d'estar ben vist pel règim....si que és cert que en la llarguíssima postguerra i sota la dictadura podien lliurar-se de fer el servei militar obligatori els fills de vídua....No sé, el trobo poc versemblant el relat. Maties és un xicot jove que reconeix no haver sortit mai del seu poble, i que fa de pagès i hi entén de molins i de tasques agrícoles i parla amb un llenguatge massa intelectualitzat....Bé em sap greu per les persones que l'han llegit i els hi agradat molt però estic a mitja novel·la i no m'està agradant. Continuaré...
He començat a llegir-me Ulls verds i potser sóc una perepunyetes però he trobat algunes errades garrafals que ja m'han previngut sobre el contingut: el protagonista Maties representa que s'ha casat amb la parella un any abans del final de la guerra, això vol dir que era el 1938....impensable que el govern franquista l'admetés com a vàlid perquè van anular tots els matrimonis fets durant la guerra. Una altra cosa impensable en plena guerra civil :un xicot sa de 20 anys no es cridat a files perquè és orfe? Si el 1938 varen cridar la lleva dita del biberó i fins tot els més grans que ja havien passat de lleva....I si no va anar a defensar la república els qui havien de considerar-lo un traïdor havien de ser els rojos i al contrari havia d'estar ben vist pel règim....si que és cert que en la llarguíssima postguerra i sota la dictadura podien lliurar-se de fer el servei militar obligatori els fills de vídua....No sé, el trobo poc versemblant el relat. Maties és un xicot jove que reconeix no haver sortit mai del seu poble, i que fa de pagès i hi entén de molins i de tasques agrícoles i parla amb un llenguatge massa intelectualitzat....Bé em sap greu per les persones que l'han llegit i els hi agradat molt però estic a mitja novel·la i no m'està agradant. Continuaré...
Hola, jo la vaig llegir i interpreto QUE NO ÉS UNA NOVEL.LA HISTÒRICA, no sé, és el que penso jo. tot és un rerefons, un context, i prou.
ResponEliminaEl Joan triadú al suplement de Cultura de l'AVUI d'ahir diassabte diu que aquesta novel.la és "una obra d'art". A mi em va agradar, però jo només sóc una lectora i prou, ara bé el joan Triadú em sembla una institució.
Amb tot, és impossible que a tots ens agradin les mateixes novel.les. Sobre aquesta s'en va parlar al blog de la Solsida
Ja ho sé que no és una novel·la històrica però sí que una novel.la ha de ser versemblant encara que no sigui veritat....contra gustos no hi ha disputes que deia el meu avi..només exposo el que penso i per descomptat respecto totes les opinions... lamentablement no hi estic d'acord amb en Joan Triadú no crec que sigui una obra d'art. Sí és cert que la riquesa lèxica és admirable però sovint els adjectius són excessiu i innecessaris i en moltes ocasions volgudament transcendents però sense veritable substància....
ResponEliminaHola, veig que la novel.la que vaig ressenyar continua donant peu al debat, això està bé!
ResponEliminaJo crec que quan llegim una novel.la situada en el passat tendim a buscar una objectivitat dels fets que no cerquem quan una novel.la es centra en l'actualitat. Per exemple: podem llegir una novel.la que transcorri en la Tarragona del 2008 i on hi hagi un atemptat al barri de Torreforta, i on la investigació la segueixi la comissaria dels mossos de Torreforta. Tot pot ser ficcional i ningú no es planteja que , de fet, al 2008 no va haver-hi aquell atemptat i que, a més a més, és poc versemblant perquè Torreforta no té comissaria. En canvi, si l'acció transorre fa 40 anys, tendim a buscar aquest relació fets relatats-fets reals.
No us sembla que actuem així??
Efectivament, ULLS VERDS, jo també crec que NO és una novel.la històrica, la grandesa de la novel.la no rau en l'anàlisi dels fets històrics, rau en altres aspectes.Jo també vaig llegir la ressenya d'en Joan Triadú Triadú Sandra, i la veritat és que deixa molt clar que li va agradar tant com a mi.
Elvira, a veure si en la propera lectura coincidim!
Esperem que coincidim
ResponEliminaEstà bé aquesta mena de discusió que establim al voltant de llibres.
ResponEliminaA mi em va agradar i en vaig fer una ressenya al blog, però pens que de històrica en té poc, unes pinzellades, un rerefons tal volta.
Anims i a continuar llegint, que ja en parlarem o bloguejarem millor dit.
Salutacions i una abraçada.
Elvira, em fa gràcia que cadascú es fixa amb unes coses determinades que deuen ser les que ens importen més. Jo vaig començar pensant en el llenguatge, amb les paraules que utilitzava... que m'agradava, perquè descobrir paraules noves sempre m'agrada... al cap de poquetes pàgines ja el trobava forçat. A vegades molt forçat.
ResponEliminaPerò el que més em va cansar són els personatges que no estan explicats gens bé ni ells ni com viuen tot allò que els passa. Em sap greu sempre carregar-me massa els llibres, perquè penso que cadascun té el seu mèrit per petit que sigui.
Però el que tu em dius dels personatges, ho subscric totalment. Jo no recomanaria pas aquesta novel·la, per molt que el Triadú digui que és una obra d'art. Com dieu per aquñi dalt no hi ha mai res en aques t món que pugui agradar a tothom.