Paisos Catalans

dissabte, 30 de gener de 2010

El conte vermell de la Carme ( apropiació indeguda i continuació)

}
-->


Quan L'Eulàlia  va  agafar  la  seva poma vermella  li va dir:


- A  veure  què  em  dius  pometa...  quin conte  m'expliques?
- Una vegada  hi havia  dues  finestres... -  diu la poma.
- Les  que vaig  dibuixar  ahir?  Ho sento... no em serveixen,  no eren  vermelles!
- No...  però  volien ser vermelles -  insisteix  la poma.
- I demanaven  a crits  ser  pintades?
-  Sí  i com que ningú  les  pintava de vermell,  estaven tristes.
- Un dia,  algú  hi va  posar a   cadascuna un   test  de flors  vermelles.
- La  primera finestra  va   estar  contenta,  es  va encomanar  del vermell de les  flors.
-  La  segona  finestra va estar  enfadada  i envejosa del  vermell de la flor.  Posats  a fer  hauria  preferit  maduixes.



I vet aquí que la fada dels colors i el follet màgic de les pomes varen sentir la conversa.....tan la fada com el follet màgic de les pomes eren una mica tafaners. Però tenien un bon cor vermell vermell i una sang roja plena de bons sentiments.....I van dir-se tot cantant: Veus ,això és el que passa de vegades, els uns volen ser com els altres i els altres volen ser com els uns....algunes flors voldrien ser maduixes i algunes maduixes voldrien ser pintades d'un altre color que no fos el seu.....I aqui rau el patiment prim que ens cau a sobre quan volem ser diferents del que som....Si cal canviar: canviem...si cal pintar-nos d'un altre color fem-ho!
I l'Eulàlia quan es va mirar la poma vermella que li havia explicat el conte, va poder veure com les dues finestres somreien ....












11 comentaris:

  1. D'apropiació indeguda res, eh? Que jo ja esperava la continuació impacient!

    Planteges el gran dilema... estar conents amb el que tenim o canviar allò que no ens agrada o no voldríem. Però de fet no és un dilema, oi?

    Ja que necessitem una mica de cada cosa... en part ens hem d'adaptar i en part hem de canviar les coses que no ens agraden.

    Hi ha "factums" impossibles de canviar per part nostra i hi ha coses millorables en les quals podem fer un pas endavant.

    Un final que completa molt el conte, Elvira. Un petó vermell ben gros. Gràcies guapíssima!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Has aconseguit treure un somriure de la finestra rondinaire!
    M'ha agradat molt. Jo també intentaré treure'n una altre final, però m'ho has posat difícil!
    Que xula aquesta idea dels contes de les pomes, m'encanta! Ho he trobat d'una gran delicadesa i de molta imaginació. Gràcies Elvira!

    ResponElimina
  3. Com m’agradaria que la fada dels colors em vingués a pintar el pis, que ja li toca!
    I ben cert és que pocs es conformen i aprecien el que tenen.
    Molt bon escrit!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. La complicitat crea mons on tot es fa possible.
    Us felicito pel que compartiu amb la vostra creativitat.

    ResponElimina
  5. Gràcies Carme per la indulgència, pel petó vermell! MUAS! te'l torno! bon cap de setmana!
    Cèlia gràcies a tu!..tu pots fer un final molt millor segur...
    Sànset podem arribar a un acord amb la fada però no sé si li agradarà això de pintar-te el pis...després igual tindríem problemes amb hisenda...la fada no està empadronada...
    Pilar gràcies pel comentari

    ResponElimina
  6. Entre el teu talent i el de la Carme us ha quedat una història fantàstica.

    ResponElimina
  7. Sempre havia pensat que una poma donava per molt i amb aquests relats tan bonics ho estic comprobant.

    ResponElimina
  8. I podem obrir finestres, tancar-les i tornar a obrir-les...i procurar somriure...:)

    ResponElimina
  9. Gràcies Kweilan, Striper,fanal blau..-)

    ResponElimina
  10. Ai aquesta finestra rondinaire!
    Ha quedat molt bé aquest conte a dos mans! Segueixen surtin pomes per tot arreu i de tots colors. És fantàstic!!!
    ;)

    ResponElimina
  11. És que les pomes no només van bé per la salut també pels contes:-))

    ResponElimina