Em moro de son i no he pogut dormir ni anit ni aquesta tarda quan a la vora de les set i escaig he tractat de fer-ho...la paradoxa de tenir tanta son és que es fa excessiva i es torna insomni....estic certament esgotada però en no poder caure, de cap de les maneres, en braços de Morfeu, he tingut la pensada d'engegar el portàtil i aquí estic escrivint lletres que formen mots...i el desànim produït per l'extenuació se m'ha girat infantívola alegria....potser és perquè sóc novella en la cosa dels blocs ( encara que excessiva i desmesurada en posts o apunts de tota mena) però mira... veure que tenia comentaris m'ha fet gràcia! em fa il·lusió ( i no pas aquella que és sinònim de miratge, ni d'interpretació errònia de la realitat) una il·lusió com de petit regal inesperat...com de sol de diumenge...
Ben mirat, la xarxa o la blogosfera és com un fer l'ullet o com tirar una carta sense adreça ni destinatari fix....no saps mai, no pots saber si hi ha algú a l'altra banda en aquest espai sense espai fins que topes amb paraules ,que són d'algú altre que no ets tu, en el teu bloc, i et sorprens...
Si no dormo almenys si que puc somniar. I desperta puc triar i ordenar tota una renglera de somnis.
Ben mirat, la xarxa o la blogosfera és com un fer l'ullet o com tirar una carta sense adreça ni destinatari fix....no saps mai, no pots saber si hi ha algú a l'altra banda en aquest espai sense espai fins que topes amb paraules ,que són d'algú altre que no ets tu, en el teu bloc, i et sorprens...
Si no dormo almenys si que puc somniar. I desperta puc triar i ordenar tota una renglera de somnis.
Jo lleigeixo molts blocs sense posar-hi mai comentaris. A vegades perquè no em ve de gust ser el comentari número 13 o número 42. Altres vegades perquè malgrat que m'agrada el que llegeixo no hi tinc res a afegir. M'oblido sovint de la il·lusió que fa rebre un comentari ni que només sigui per saber que hi ha algú a l'altra banda.
ResponElimina