Parafrasejant Descartes en les seves Meditacions Metafísiques, utilitzo una de les seves argumentacions per arribar a una de les primeres certeses: si algú m'enganya és que sóc; si algú em fa dubtar és que sóc; si jo dubto, és que sóc.
Dubtar és tenir almenys dos camins, dues vies o dues propostes; qui no dubta potser no ha llegit Descartes o potser no en té d'alternatives, només té una sola proposta o una sola via... I aleshores perquè dubtar?Us convido, des d'ara a dubtar amb mi...
Ara, et deixo un comentari al teu primer post... per celebrar els 6 anys.
ResponEliminaMoltes Felicitats al "Si dubto sóc..." i a l'Elfree.
Que no deixem mai de dubtar, el dubte ens fa conèixer millor les coses i créixer. Endavant amb el dubte. De tu? de tu, de tu, ara no sé si he dubtat gaire... potser mai. Ja l'he espifiat!!! Mira que ens hi convidaves des del primer dia. :D