Els filòsofs de la sospita eren/són tres: Sigmund Freud, Karl Marx i Friedrick Nietzsche....però, i la sospita dels filòsofs?
També són tres els costats i els angles d'un triangle. Sempre m'ha preocupat una qüestió...l'angle obtús és aquell que mesura més de 90 graus, és un angle obert. L'angle agut és el que fa menys de noranta graus, per tant és un angle tancat...I resulta que diem: quin paio tan obtús! referint-nos a un individu pallús, un soca....i , al contrari quan volem celebrar les ocurrències, la intel.ligència d'algú , diem: quin noi més agut! quina noia més aguda!
Un cartesià: Jo sóc , pensant sóc ( i els qui no pensen? fantasmes?)
Un empirista: És el costum, no hi causa....la idea ha de provenir d'una impressió .....( un fort ensurt fabrica idees?)
Un utilitarista: si em va bé és bo (sofistes avant la letre?)
Pel que fa als angles: un angle agut a més a més de ser més tancat, també fa més punxa, i crec que és el fet de tenir més punxa el que li dóna sentit a la paraula agut, agudesa (aquesta noia li troba la punxa a tot, és aguda.
ResponElimina-punt i a part.
Penso, no sé si sóc... i en cas de ser... no sé si sóc el que penso.
Pel que fa als qui no pensen, a mi em sembla que una mica fantasmes sí que són.
Felicitats pel supeblog, m'encanta!
Dolors
M'agrada molt que t'agradi, Dolors, i moltes gràcies pel teu comentari dels angles no hi havia caigut en la punxa!
ResponElimina