La primera vegada que vaig llegir aquest llibre jo devia tenir uns 11 anys i no li vaig donar gaire importància....més tard cap als 19 anys una persona, inesperadament, me'l va regalar...I me l'he llegit i rellegit moltes i moltes vegades...i també l'he regalat...a persones estimades.
"L'essencial és invisible als ulls, només es veu bé amb el cor"
És ple de tendresa i aparentment senzill però és un relat que parla amb el llenguatge dels somnis, amb metàfores plenes de bellesa...
Alguna vegada he conegut algú que m'ha fet pensar en el Petit Príncep...i també m'he trobat amb alguns dels arquetips: el fanaler, l'home de negocis...fins i tot he arribat a tenir notícies de la guineu...i de l'aviador.
Quan miro cap amunt, apuntant l'esguard envers el blau fosc del cel de nit, també, en ocasions molt comptades, puc sentir una rialla de picarols amagada entre els estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris