Paisos Catalans

divendres, 6 de febrer de 2009

Veus, enrenous i desencís

Desencís és la paraula antònima d'encís...l'encís : una fetilleria, un embruix ...Si no n'estava d'encisada tampoc puc sentir desencís...o desencant -si hagués estat víctima d'encanteri o encant-...Tal vegada en aquests moments pateixo ,o abans potser he patit, una ració quotidiana de desencís que és com dir: m'he dutxat amb l'aigua freda de la realitat.
Fa trenta minuts era ahir i ara ja és ara..Tinc l'edat cronològica de quaranta-nou anys vuit mesos i trenta-dos minuts més o menys...i encara hi ha coses que em sorprenen, i encara hi ha coses, situacions o fets que em corprenen, i em desencisen....Dictem sentències, posem etiquetes ( i no em refereixo a les dels blocs,ni a les de les peces de roba) augurem futurs, fem pronòstics i diagnòstics, i no som bruixots ni bruixes, ni mags, ni vidents.

No tenim filtres d'amor ni beuratges fetillers ni varetes màgiques, ni tant sols un barret d'on treure un conill ni un colom blanc...i a més he barrejat comes i is...i la maledicció de la ortografia, la disgrafia, la tipografia, la heterodòxia gràfica, els assassins a sou de les comes mal escrites i els espies internacionals assetjadors dels textos malgirbats em condemnaran al suplici de la còpia: MIL COPS cada coma mal situada; DEU MIL cops cada conjunció abusiva i CENT MIL COPS cent mil còpies amb la confessió signada amb l'aceptació (eppur si mouve!) del meu apenediment d'haver tingut la gosadia de sentir una mena de desencís...

El temps canviarà...més pluja. I la pluja, ja se sap, remou pregoneses amniòtiques de quan nedavem dins un mar de tebior...tendra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada