Paisos Catalans

divendres, 13 de febrer de 2009

Cos meu, recorda


Recorda, cos...

Konstandinos Kavafis

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

(1918)

Traducció de Carles Riba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada