Edward Hopper i els seus quadres em transmeten tristesa. O potser és melangia. La tristesa ens aprima la pell i fa que ens sentim vulnerables, susceptibles de ser ferits fins i tot pel contacte d'una ploma caiguda de l'ala d'un àngel. La tristesa ens ho mostra tot de color gris, no ens deixa distingir els colors ni tampoc ens permet sentir les paraules d'amabilitat que potser ens diuen ... Perquè es produeix aquest fenomen? Potser és per equilibrar-nos, per a no perdre el contacte amb el terra, per a evitar-nos levitar per damunt dels problemes quotidians com aprenents de mag.... La tristesa no és la infelicitat. La felicitat per comprensió i per extensió inclou la tristesa, la alegria, les vibracions irregulars de l' ànim....de l'ànimus/ànima.....
I què seria dels pobres pobladors del planeta si no poguessin sentir tristor? la tristesa ens recorda que a més de ser forts també som febles, que podem estar contents de sentir que sentim alguna cosa....I que després de les tempestes, sovint al cel es dibuixa un arc de Santmartí .
I què seria dels pobres pobladors del planeta si no poguessin sentir tristor? la tristesa ens recorda que a més de ser forts també som febles, que podem estar contents de sentir que sentim alguna cosa....I que després de les tempestes, sovint al cel es dibuixa un arc de Santmartí .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris