La pluja m'altera l'estat d'ànim. A més sempre plou sobre mullat, diuen. Sabem que sempre que plou ho fa de dalt cap abaix però aquest és un fet que hem observat i no podem fer-ne cap inferència que sempre sigui així....pot ser simplement un fet repetit que hem assimilat per costum....la causa de la pluja són els núvols? Ho sento per tu René però Hume tenia altres maneres de pensar... tabula rasa, el principi de còpia....impressions, associacions d'idees....contigüitat entre un fet i un altre.....les boles de billar....a la primera bola l'anomenen causa i a la segona , moguda per la primera:efecte....Ho coneixem tot per l'experiència però d'aquesta només podem extreure probabilitats, inferències "falses".... El racionalisme potser es va equivocar però els empiristes també....De la natura de l'error em va parlar Cartesius...doncs la voluntat és infinita i ho vol conéixer tot i aleshores volem comprendre allò que cau fora del nostre abast i ens equivoquem....Hume també en parla de l'error.....Va escriure ell mateix un "abstract" del seu propi llibre ( que ningú havia llegit o poca gent)....va mesurar el seu èxit per la rebuda dels seus llibres.... Em cau, personalment, millor Cartesius en el seu honest esforç per bastir una filosofia i una ciència enderrocant tots els supòsits anteriors....RES cogitans....