Absència

Des de lluny, des de molt lluny albiro pàl·lides imatges en un impossible horitzó.
M'imagino fantasmes solitaris en la nit , rosegadors d'ànimes , lladres d'energia .
S'acosten, vénen a cercar-me i m'encerclen amb les seves ombres....cap mà...cap cos...
Ningú per salvar-me. Em nego i m'afirmo en la mar d'una solitud que creix i creix.
Cada cop més properes , aquestes imatges esdevenen realitats de paraules : absències.
I així, sola davant aquest perill, les ombres m'arrosseguen a l'absència.
I ja no sóc. M'he esvanit com un fum i respiro aquest aire acre de la solitud....
Ara estrenyo ben fort el fil invisible per saber si hi sóc i no, no em trobo ...
L'absència se m'ha empassat com un lleó de circ. He desaparegut, absent de mi,
i no sóc més que una partícula infinitesimal dins un oceà d'absències.