Paisos Catalans

diumenge, 15 de novembre del 2009

Absència


Des de lluny, des de molt lluny albiro pàl·lides imatges en un impossible horitzó.
M'imagino fantasmes solitaris en la nit , rosegadors d'ànimes , lladres d'energia .
S'acosten, vénen a cercar-me i m'encerclen amb les seves ombres....cap mà...cap cos...
Ningú per salvar-me. Em nego i m'afirmo en la mar d'una solitud que creix i creix.
Cada cop més properes , aquestes imatges esdevenen realitats de paraules : absències.
I així, sola davant aquest perill, les ombres m'arrosseguen a l'absència.
I ja no sóc. M'he esvanit com un fum i respiro aquest aire acre de la solitud....
Ara estrenyo ben fort el fil invisible per saber si hi sóc i no, no em trobo ...
L'absència se m'ha empassat com un lleó de circ. He desaparegut, absent de mi,
i no sóc més que una partícula infinitesimal dins un oceà d'absències.

3 comentaris:

  1. Costa de comentar, eh? :-)

    L'absència com quelcom que fa por (fantasmes, lladres d'energia)

    Però quan passa el moment passa la por. Segur que tots som presències. Jo et trobo aquí, en aquest escrit :-)

    ResponElimina
  2. Sí una mica dur de comentar suposo...estic críptica...gràcies pel comentari Assumpta

    ResponElimina
  3. M'agrada moltíssim!

    "L'absència se m'ha empassat com un lleó de circ..."

    ResponElimina

benvinguts comentaris