Creuament de camins. Quina direcció agafarem? Quines conseqüències inesperades poden produir-se segons el camí que triem? I encara podem preguntar-nos som lliures per a escollir? Milions de persones estem preguntant-nos al mateix temps les mateixes o similars qüestions i no ens coneixem, ni a nosaltres ni als altres, del tot....i resulta que estem coincidint. Som el somni d'algú que ens somnia? Els nostres cervells es connecten entre ells i creuem milers de camins neuronals idèntics? Som part d'una xarxa que ens interconnecta a tots i a totes? Podríem aprofitar-ho i crear un món diferent.Paisos Catalans
diumenge, 8 de novembre del 2009
Railroad crossing
Creuament de camins. Quina direcció agafarem? Quines conseqüències inesperades poden produir-se segons el camí que triem? I encara podem preguntar-nos som lliures per a escollir? Milions de persones estem preguntant-nos al mateix temps les mateixes o similars qüestions i no ens coneixem, ni a nosaltres ni als altres, del tot....i resulta que estem coincidint. Som el somni d'algú que ens somnia? Els nostres cervells es connecten entre ells i creuem milers de camins neuronals idèntics? Som part d'una xarxa que ens interconnecta a tots i a totes? Podríem aprofitar-ho i crear un món diferent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Elvira!! Admeto que no coneixia Hopper... no em fa vergonya dir-ho... i, com he vist que el quadre que t'ha inspirat l'escrit és d'ell (per l'etiqueta) doncs he volgut saber-ne més :-)
ResponEliminaHe anat a Google i... he trobat una cosa que segur que tu ja sabies però que m'ha fet molta gràcia i és que la imatge que Kweilan, la blogàire del fantàstic blog de llibres, fa servir com a imatge seva, un cuadre de Hopper, concretament aquesta :-))
Així que, gràcies al teu post, he aprés algunes coses! :-))
En quant al teu escrit, doncs jo crec que som únics i irrepetibles, però això de pensar que som el somni d'algú donaria per escriure moltes històries...
Lliures per escollir? La pregunta dels grans filòsofs... Jo crec que sí. Clar que hi ha milers de condicionaments, però podem arribar a ser el suficientment forts com per prescindir d'aquests condicionaments. Jo crec que sí :-))
Un post per pensar molt...
Gràcies pel comentari, Assumpta, sí si que sabia que la imatge de la Kweilan és un quadre d'Hopper, no sé perquè però és un pintor que m'agrada molt perquè ja quan pintava restava al marge dels grans corrents pictòrics del segle...i això me'l fa més entranyable..les seves escenes sempre són d'allò més normal i al mateix temps sembla que ens pertanyen com alguna cosa íntima i propera. En tinc mooolts de quadres d'Hopper al meu bloc...Jo no tinc tan clar que siguem lliures, irrepetibles sí...
ResponElimina"Som el somni d'algú que ens somia?" A mi aquestes preguntes sempre m'han posat la pell de gallina. No em costa gaire creurem que al cap i a la fi potser jo ni res del que m'envolta és real. S'hi penso massa em gira el cap. Un post molt bo.
ResponEliminaGràcies coses2, no creguis a mi també em gira el cap...
ResponEliminaA mi m'agrada el Hopper des de fa temps. I des de que llegeixo els apunts que fas sobre els seus quadres els disfruto molt més.
ResponEliminaM'encanta el teu escrit... sobretot el final
ResponEliminaEls nostres cervells es connecten entre ells i creuem milers de camins neuronals idèntics? Som part d'una xarxa que ens interconnecta a tots i a totes? Podríem aprofitar-ho i crear un món diferent.
Crec que té una part de realitat, però potser m'agradaria que encara fos més.
gràcies Kweilan...Sí Carme a veure si aprofitem les interconnexions neuronals
ResponEliminaEscollir és el + difícil, escollir és deixar de banda altres possibles, potser si en alguna cosa som lliures és en el fet de dir que no a moltes coses més que a triar-ne una.I també és ben cert que mai no serem lliures perquè no tenim la possibilitat de triar tots els camins alhora.
ResponEliminaMai ningú m'ha explicat quina és l'adreça on puc trobar la línia divisòria entre allò imaginari i allò real, hi ha de veritat una frontera?
Em sembla que Hopper fa una simbiosi d'ambdues coses.
Gràcies Bloggup Dolors...l'adreça de la línia divisòria és inestable, itinerant...sí que hi és la frontera però va canviant dia a dia, moment a moment....
ResponElimina