Paisos Catalans

dijous, 19 de novembre del 2009

FESTA D'ANIVERSARI Relats conjunts


La veritat és que a mi no m'havien pas convidat. És clar, no en volíem ni veure els molt estirats, garrepes, esnobs....això és el que són. Enveges, sí , són uns envejosos ! i elles? Ui ! elles! unes marfantes d' upa...Total per unes ximpleries de gelosia mal entesa...unes minúcies..Que si li vaig copiar el modelet aquell que la Puri deia que era un model exclusiu ,que si li havien fet només per a ella i que n'havia pagat un bon feix de bitllets..i encara amb influències....que si naps que si cols..I ara ! si no tenia on caure morta! si tot el que tenia era del marit..i tothom ho sabia però tooothom eh? que els negocis del marit no eren aigua clara.... I el matrimoni Milbitllets què eh? pitjor que la Puri encara....total perquè un dia em vaig embolicar amb el fillet, l'Ernestin, una mala peça i un faldiller....això si un encant....i a mi què que estigués a punt de casar-se amb la princesa de no sé quin país ....
I l'Estevet ,aquell tennista frustrat de pista de terra mal batuda? Sí aquell que a tothora va fent-se el mec perquè un dia van estar a punt de posar-lo de suplent a la Copa Davis ....Si us plau! si no va arribar mai a guanyar més que un trist trofeu al Barcino ...Vaja tots una colla d'estirats plens d'ínfules! I no, no m'havien pas convidat però he vingut igual au! que els bombin a tots! I la veritat és que se'n penediran. No convidar-me a mi? Jo que sóc la més glaucomatosa....vull dir dallonses : amb glamur ...la més simpàtica...

No saben pas que he vingut igual, disfressada de caterinista ( la del catering) i els hi posat xili, pebre, all i tabasco dins el bol de l'amanida. Fer-me a mi aquest lleig!

16 comentaris:

  1. Uaj! Ja deia jo que la amanida estava forteta.... xDDD

    Què bruixa, Elvira! Jajajaja! Però s'ho tenen ben merescut, clar que si, que els hi agafi una bona cremor d'estòmac a tots els estirats aquests!!!!!!

    ResponElimina
  2. Ai l'enveja, que és dolenta!

    Per això tenia tanta set i no podia parar de veure!

    Molt original, Felicitats :-)

    ResponElimina
  3. Què dolenta! Però potser és que s'ho mereixien jajaja.

    ResponElimina
  4. Quanta hipocresia i falsedat! Ja els pot posar laxant, també, a l'amanida! Aquesta mena de gent no es mereixen ni el bon dia!

    Bon relat, Elvira! :D (i el segon que llegeixo no relacionat directament amb la festa de relats conjunts! :D)

    ResponElimina
  5. Molt bo, Elvira. M'he fet un tip de riure...No sabia que eres tan dolenta!

    ResponElimina
  6. Sí, una mic a dolenta si que és, però no em fan gens de pes... el que no sé és com tenia ganes d'aar-hi a aquesta festa. Jo no m'hi trobava gens bé!

    ResponElimina
  7. Quina mala llet... la teva protagonista demostra clarament ser igual que tots els altres. Déu n'hi do!

    ResponElimina
  8. jajajajaaja bonissim!! glaucomatosa, diu!!! XDDDDD ara entenc pq tenia tanta calor jo... ;)

    ResponElimina
  9. deu n'hi do, quin caràcter!Val més estar-hi de bones. M''ha agradat el teu relat

    ResponElimina
  10. Ostres, quina mala llet. Si algú prepara una trobada de debò que no s'oblidi convidar-la... :P

    ResponElimina
  11. La pista mal batuda, m'ha fet molta gràcia :)).
    Un relat molt divertit ;-)

    ResponElimina
  12. Hahaha Una mica de mala llet si que té...
    Volia dir el mateix que coses2. Això de "pista de terra mal batuda" m'ha fet molta gràcia!

    ResponElimina
  13. Gràcies a tothom pels vostres comentaris

    ResponElimina
  14. Ja ja ja. Veig que hem agafat la mateixa idea: festa pija, in... M'ha agradat molt el relat. Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Que dolenta... hahahaha

    Molt bo!

    (M'estic posant al dia de RRCC :P)

    ResponElimina

benvinguts comentaris