Paisos Catalans

diumenge, 8 de novembre del 2009

Poema de tardor, poema d'una tarda. Pel joc literari 133è del Jesús M. Tibau

La tarda s'estira com un fil de llana
perfilant amb desgana un cabdell de mesos.
I esdevé tardor....
Les tardes s'allarguen disfressant-se de nit
vestides amb fulles caigudes i closques de castanya.
Mentrestant, passejo per l'oblit ,tocs de campanes.
Recordo cementiris que són d'aigua.
Recordo cementiris que són pobles d'olives arbequines,
on les teves cendres s'escampen.
Oblido records i recordo dates que vull oblidar.
La tardor es va endur el teu cos dins una carbassa buida.
Vius dins un quadre per pintar i un tendal pel sol.
La tardor és el vent que fa volar.

4 comentaris:

  1. moltes gràcies per la teva participació, que he inclòs al post de dissabte passat on les recullo totes http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/participacions-al-133e-joc-literari.html

    ResponElimina
  2. És preciós... però així tal com t'ho dic! Maco de veritat!

    I quina imatge tan maca aquesta "Les tardes s'allarguen disfressant-se de nit"... és ben bé així! :-)

    ResponElimina
  3. És excepcional! M'ha agradat moltíssim.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Jesús per els Jocs literaris i tantes altres coses que organitzes, Assumpta, Kweilan...sou unes exagerades! gràcies!

    ResponElimina

benvinguts comentaris