Paisos Catalans

diumenge, 1 de novembre de 2009

3 comentaris:

  1. Ostres tu noieta, ets assemblem una mica en gustos eh? És curiós. M'encata Chet Baker. Tinc un amic, què bé, és professor de música, musicòleg (la carrera de quatre anys a part), i té el superiro del l'smug en tenora; és a dir, no pot tenir titulacions més altes en música. Amb el que sopem, caminem, i parlem... I sempre em diu rient que sóc un melòmen, perquè el cert, és que escolto i conec més música jo que ell. I ell sempre riu.

    Li vaig dir, que fa molt temps que m'apassiona Stan Getz, en la seva besant de bossa. I ell em va recomenar Chet Baker, per lo dolç, melancòlic, etc. què és, i em va dir: t'encantarà a tu que ets un melòmen!

    Però clar, l'altre dia estava a casa i sonava, i va arribar gent a sopar, i vaig "ostres, el trec i poso algo més de la meva edat... que quedaré massa bohemi...".

    Res tu, és un gran artista. Et recomano, com et dic, els de Stan Getz, i Joao, el millor saxo del món, i la millor veu i composició de Brasil.

    Apa, una abraçada!

    Àlex.

    ResponElimina
  2. Aquesta la coneixia... tot i que no massa, però he reconegut la melodia :-)

    Ara bé, m'ha donat com una sensació de tristesa. I, tot i així, com ganes d'escoltar-la de nou...

    ResponElimina