No tinc cap missatge

Somio que dormo i que somio que estic escrivint ara aquest apunt. Somio que va ser un somni la notícia de la teva mort i que quan em desperti tu em trucaràs o em contestaràs aquell correu electrònic que et vaig enviar fa setmanes...sempre tardaves a contestar....Somio que m'expliques el darrer tractament que provaràs de fer...."quimio" un altre cop no ,perquè no et ve gens de gust altra vegada perdre els cabells ....Somio que somio i que tot és un malson i passarà d'aviat i en despertar-me veuré en el mòbil l'avís d'un missatge nou: "estic més forta, he sortit a passejar, quan vulguis et convido a fer un cafè". Vull somiar que tot va ser una enganyifa, una broma, una mentida....simplement te'n vas anar de viatge cap a Rússia....per això no contestes a les trucades ni als correus. Dilluns farà un mes, trenta dies i trenta nits que no hi ets. I farà uns tres mesos des del darrer dia que vaig parlar amb tu i vam mirar la tele, i vam veure aquella pel.lícula de la Shirley Maclaine : Sweet Charity....que té uns números musicals prou bons ...Un somni. Vull somiar que somio. I que res ha passat i t'has curat i parlem...i m'ensenyes aquell quadre que volies pintar. I no...no somio...ni tan sols dormo...he seguit treballant cada dia com si res....de casa a la feina i de la feina a casa....Et tinc present dins el meu cap, et veig, t'imagino i et recordo. Encara espero una trucada teva. Un missatge. Un correu electrònic...No he esborrat el teu número del mòbil. No goso fer-ho.